Vés al contingut

John Beckett

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Beckett
Biografia
Naixement11 octubre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata
Membre del 35è Parlament del Regne Unit
30 maig 1929 – 7 octubre 1931 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Peckham (en) Tradueix

Membre del 34è Parlament del Regne Unit
29 octubre 1924 – 10 maig 1929 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Gateshead (en) Tradueix

Dades personals
FormacióThe Latymer School
Latymer Upper School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista Independent
Partit Laborista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeKyrle Bellew Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancis Beckett Modifica el valor a Wikidata


John Warburton Beckett (11 d'octubre de 1894, Londres, Anglaterra – 28 de desembre de 1964) va ser una figura destacada en la política britànica d'entreguerres, tant al Partit Laborista com als moviments feixistes.

Primers anys

[modifica]

Beckett va néixer a Hammersmith, Londres, fill de William Beckett, un draper, i la seva dona Dorothy (nascuda Salmon), una dona d'ascendència jueva, nascuda en el judaisme, però va abandonar-ne la fe per casar-se amb Beckett.[1] Segons el seu fill Francis, va ser batejat com a Jack William Beckett, però va prendre el nom de John Warburton Beckett el 1918.[2] Va ser educat a Escola Superior de Latymer fins a l'edat de catorze anys quan el seu pare va perdre tots els seus diners en un pla dirigit pel famós estafador Horatio Bottomley i ja no podia pagar-ne les tarifes. Com a resultat, el jove John es va veure obligat a treballar com un noi dels encàrrecs.[3] En esclatar la Primera Guerra Mundial, es va allistar al Regiment Middlesex abans de ser transferit a la Infanteria lleugera Shropshire del Rei poc després. Va ser expulsat de l'exèrcit el 1916 a causa d'un defecte cardíac.[4]

Carrera política

[modifica]

Després de servir a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial, Beckett va fundar la Unió Nacional d'Exmilitars el 1918 per atendre les necessitats dels veterans de guerra (encara que finalment va ser absorbida per la posterior Legió Reial Britànica que no va aconseguir el reconeixement del Partit Laborista).[5] En aquest moment també es va unir al Partit Laborista Independent (ILP), assegut al Consell Hackney de 1919 a 1922.

Beckett es va presentar per primera vegada al Parlament a les eleccions generals de 1923, però no va aconseguir cap cadira per Newcastle upon Tyne North.[5] Es va convertir en el diputat laborista de Gateshead el 1924, traslladant-se a Peckham el 1929, després del qual va servir com a fuet de l'ILP. En aquests primers anys, Beckett era considerat un aliat proper de Clement Attlee, juntament amb qui havia treballat com a agent del Partit Laborista abans de la seva elecci� al Parlament. Va aconseguir notorietat el 1930 quan va aixecar la ma�a cerimonial durant un debat dels Comuns sobre la suspensi� de Fenner Brockway i se li va haver de prendre. Com a activista, Beckett es va destacar pels seus discursos ardents i apassionats.[6] Beckett es va oposar a la formaci� del Govern Nacional de Ramsay MacDonald i va tornar a l'ILP el 1931, sense poder mantenir el seient, amb la votaci� dividida entre tres candidats �laboristes�. En retirar-se de la pol�tica activa, va visitar It�lia, on va quedar impressionat per l'estat corporatiu que s'havia establert.

Feixisme

[modifica]

Beckett es va unir a la Uni� Brit�nica de Feixistes el 1934 i en poc temps havia escalat dins del partit per convertir-se en Director de Publicacions (servint com a editor de les publicacions BUF, Action i Blackshirt, durant un temps).[5] Va guanyar certa notorietat pel seu activisme, com quan va ser arrestat fora del palau de Buckingham durant la crisi per l'abdicaci� d'Eduard VIII[7] i tamb� per ser l'�nic activista de la BUF a guanyar un cas judicial contra els seus oponents, assegurant �1.000 en danys en una demanda de cal�mnia contra una organitzaci� antifeixista (encara que es va dissoldre abans que es cobr�s el pagament).[8] Beckett, per�, va lluitar per tornar a connectar-se amb els seus antics partidaris de l'esquerra i el 1934, quan va tornar a Gateshead i Newcastle upon Tyne per parlar, es va trobar amb grans multituds hostils i crits de �tra�dor�.[9] Es va veure obligat a cancel�lar un d'aquests compromisos de parla a prop de Newcastle el 13 de maig de 1934 quan una multitud d'uns 1.000 antifeixistes es va presentar a l'escenari on havia de parlar.[10]

Despr�s dels �xits inicials, la BUF va comen�ar a trontollar i va comen�ar a dividir-se en dues faccions, una de militarista dirigida per Neil Francis Hawkins i FM Box, i una de m�s pol�tica que esperava convertir les masses al feixisme liderada per Beckett i William Joyce.[11] El 1937, Oswald Mosley va acomiadar Beckett del seu lloc assalariat, en part a causa de la falta de fons, per� tamb� a causa del creixent suport de Mosley per a l'ala Hawkins.[12] Beckett aviat va tornar a la pol�tica en formar la Lliga Nacional Socialista juntament amb William Joyce, encara que no en va formar part durant gaire temps, ja que va deixar la Lliga el 1938, decebut per Hitler i argumentant que Joyce estava sent massa extremista en els seus rampells p�blics antisemites.[13]

Mentre era una figura destacada a la Lliga, tamb� va ser prominent al Consell Brit�nic contra els compromisos europeus, en un intent del vescomte Lymington d'establir un moviment general de drets oposats a la guerra amb Alemanya.[14] Va continuar la seva estreta associaci� amb Lymington despr�s de la seva partida de la Lliga, i la parella va llan�ar un diari, The New Pioneer, que tendia a reflectir una visi� mundial fortament antisemita i proalemanya.[15] Va deixar el diari a mitjan 1939 per convertir-se en secretari honorari del Partit Popular Brit�nic (BPP), un partit acabat de fundar controlat per Lord Tavistock.[16] Despr�s de l'esclat de la guerra, es va convertir en secretari del Consell Brit�nic per a l'Assentament Cristi� a Europa, un grup que buscava un acord de pau r�pid.[17]

Beckett va ser un dels principals feixistes i nacionalistes que van ser internats sota el Reglament de Defensa 18b durant la Segona Guerra Mundial.[18] Va passar el seu internament a HM Prison Brixton, un camp d'internament a l'Illa de Man i despr�s un altre cop a Brixton, on era traslladat cada cop que s'enfrontava als membres de la BUF amb qui va ser empresonat.[19] Mentre estava empresonat, Beckett va rebre instruccions d'un capell� cat�lic i posteriorment es va convertir al catolicisme.[20] Va ser posat en llibertat abans del final de la guerra per problemes de salut.[21] El fill de Beckett, Francis, considera que el seu pare va sortir de pres� molt m�s racista i antisemita que ell, com �s com� despr�s de la detenci�, i havia internalitzat la seva ira.[22] En alliberar Beckett, no se li va permetre viure a menys de 20 milles de Londres o viatjar a m�s de cinc milles de casa seva, va reactivar el BPP i va representar el grup en converses amb AK Chesterton, que havia organitzat un grup que va anomenar Front Nacional despr�s de la Vict�ria amb l'esperan�a de desenvolupar un grup d'uni� nacionalista que pogu�s disputar les primeres eleccions de postguerra. La idea no va ser reeixida i Beckett va rebutjar la fusi�.[23]

Activitat de postguerra

[modifica]

Despr�s de la guerra, Beckett i la seva dona van estar sota vigil�ncia constant per l'ag�ncia d'intel�lig�ncia MI5 fins a almenys 1955, amb els seus moviments seguits i gravades converses telef�niques. Just despr�s de la guerra, Beckett va trobar feina com a administratiu en un hospital, per� va ser acomiadat a causa d'una instigaci� secreta de l'oficial de l'MI5 a c�rrec del cas, Graham Mitchell. No va aconseguir la �feina tranquil�la i normal� que la seva dona esperava; l'�nica feina que va poder obtenir va ser que el seu patr�, el duc de Bedford, li pagu�s per dirigir el neofeixista Partit Popular Brit�nic.[22]

El primer paper important de Beckett a la postguerra va ser liderar una campanya de clem�ncia per al seu antic col�lega William Joyce, que enfrontava la pena de mort per tra�ci�.[24] La campanya no va ser un �xit i Joyce va ser executat. El 1946, Beckett va cooperar amb un jove Colin Jordan i li va donar un lloc al consell nacional de BPP, per� l'associaci� va durar poc, ja que Jordan aviat va convertir Arnold Leese en el seu mentor.[25]

El 1953, el marqu�s de Tavistock, que llavors s'havia convertit en el 12� duc de Bedford, va morir i el BPP, que ell havia finan�at, va ser dissolt.[26] Els ingressos de Beckett van cessar (era assalariat com a l�der de BPP) i el nou duc, que no compartia la pol�tica del seu pare, va voler desallotjar Beckett d'on vivia, un habitatge que era propietat de la fam�lia.[27] Beckett va comen�ar una revista de consells de borsa anomenada Assessorament i informaci�[28] i finalment va comprar Thurlwood House, on havia estat vivint, dels administradors de la finca el 1958.[29]

Havent venut la casa i tornat a Londres el 1962, a Beckett li van diagnosticar c�ncer d'est�mac el 1963.[30] Va sobreviure fins a l'any seg�ent. Va morir el 28 de desembre i va ser incinerat.[31]

Vida personal

[modifica]

La fam�lia Beckett era origin�ria de la zona rural de Cheshire. La seva mare era filla d'un joier jueu, la fam�lia del qual es va negar a assistir al casament.[1] Mentre estava a l'ex�rcit, Beckett va con�ixer a Helen Shaw i s'hi va casar quatre dies despr�s.[32] La parella va tenir una filla Lesley, per� es va separar a mitjan d�cada de 1920 a causa de la infidelitat de Beckett.[33]

La segona esposa va ser Kyrle Bellew, una actriu de teatre d'una coneguda dinastia d'actors. La seva vida matrimonial va ser curta, per� Bellew es va negar a divorciar-se de Beckett malgrat que van viure separats durant divuit anys.[34]

Posteriorment, va viure amb Anne Cutmore, amb qui es casaria el 1963, i el seu fill Francis Beckett va néixer el 1945.[34] Cutmore va ser per un temps secretari de Robert Forgan a la seu de la BUF.[35]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Francis Beckett The Rebel Who Lost His Cause — The Tragedy of John Beckett MP, London: Allison and Busby, 1999, p. 13
  2. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, pp. 20-21
  3. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, pp. 15-16
  4. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, pp. 18-19
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Robert Benewick, Political Violence and Public Order, London, 1969, p. 113
  6. ↑ Martin Pugh, Hurrah For The Blackshirts! Fascists and Fascism in Britain Between the Wars, Pimlico, 2006, p. 133
  7. ↑ Benewick, Political Violence and Public Order, p. 114
  8. ↑ Benewick, Political Violence and Public Order, pp. 269-271
  9. ↑ Richard Thurlow, Fascism in Britain A History, 1918-1985, Basil Blackwell, 1987, p. 101
  10. ↑ Keith Hodgson, Fighting Fascism: the British Left and the Rise of Fascism, 1919-39, Manchester University Press, 2010, p. 136
  11. ↑ Thurlow, Fascism in Britain A History, p. 141
  12. ↑ Richard Griffiths, Fellow Travellers on the Right, Oxford University Press, 1983, p. 278
  13. ↑ Benewick, Political Violence and Public Order, pp. 287-288
  14. ↑ Griffiths, Fellow Travellers on the Right, p. 322
  15. ↑ Griffiths, Fellow Travellers on the Right, pp. 324-328
  16. ↑ Griffiths, Fellow Travellers on the Right, p. 328
  17. ↑ J.A. Cole, Lord Haw-Haw: The Full Story of William Joyce, Faber & Faber, 1987, pp. 150-151
  18. ↑ Thurlow, Fascism in Britain A History, p. 212
  19. ↑ Graham Macklin, Very Deeply Dyed in Black: Sir Oswald Mosley and the Resurrection of British Fascism After 1945, IB Tauris, 2007, p. 13
  20. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 189
  21. ↑ Thurlow, Fascism in Britain A History, p. 227
  22. ↑ 22,0 22,1 Beckett, Francis «State spying helps to create extremists. My father was one of them». , 31-08-2016 [Consulta: 31 agost 2016].
  23. ↑ Thurlow, Fascism in Britain A History, pp. 241-242
  24. ↑ Macklin, Very Deeply Dyed in Black, p. 34
  25. ↑ Martin Walker, The National Front, Fontana, 1977, p. 28
  26. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 194
  27. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 195
  28. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, pp. 197-198
  29. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 204
  30. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 212
  31. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 213
  32. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 20
  33. ↑ Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, pp. 57-58
  34. ↑ 34,0 34,1 Beckett, The Rebel Who Lost His Cause, p. 10
  35. ↑ David Pryce-Jones, Unity Mitford, London: Star Books, 1978, p. 101
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Beckett&oldid=31300524»