Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya
Ministerio de Transportes, Mobilidad y Agenda Urbana | |||||
Seu del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Departament ministerial | ||||
Hist�ria | |||||
Reempla�a | ministeri d'Obres P�bliques, Transports i Medi Ambient Ministeri d'Agricultura, Ind�stria, Comer� i Obres P�bliques | ||||
Creaci� | 1851
| ||||
Supressi� | 1899, 1931 | ||||
Recuperaci� | 1905, 1996
| ||||
Governan�a corporativa | |||||
Seu | |||||
Ministra | Raquel S�nchez Jim�nez | ||||
Filial | |||||
Part de | Administraci� General de l'Estat | ||||
Lloc web | Ministeri de Foment | ||||
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana �s un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administraci� General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual �s el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. S'encarrega de les directrius pol�tiques relatives a les infraestructures i el sistema de transport.[1]
El departament es considera fundat el 1832, tot i que �s creat per primera vegada el 1851 amb la present denominaci�. Al llarg dels anys ha estat suprimit en diverses ocasions, les seves funcions han estat assumides per altres ministeris i els seus �mbits competencials han anat variant al llarg de la hist�ria. La darrera recuperaci� del departament data de l'any 1996.
L'actual titular �s Raquel S�nchez Jim�nez.[2]
Hist�ria
[modifica]El 1832, al final del regnat de Ferran VII, es va crear la Secretaria d'Estat i del Despatx de Foment General del Regne. El seu �mbit competencial era molt ampli i comprenia �rees de pol�tica governamental que al llarg dels anys es van anar traslladant als ministeris d'Educaci�, Cultura, Agricultura, Sanitat, Interior, Ind�stria i Comer�.[3]
Al cap de quinze anys, el 1847, es va crear durant el regnat d'Isabel II la Secretaria d'Estat i del Despatx de Comer�, Instrucci� i Obres P�bliques i l'any 1851 rep la denominaci� que m�s ha perdurat, Ministeri de Foment, que vers l'any 1869 tenia compet�ncies en mat�ria d'Instrucci� P�blica, Obres P�bliques, Agricultura, Ind�stria i Comer�.
Entre 1899 i 1905 les atribucions del ministeri passen en mans del Ministeri d'Agricultura, Ind�stria, Comer� i Obres P�bliques que tenia compet�ncies sobre ferrocarrils, carreteres, canals, ports, fars i balises a m�s de les vinculades als camps de l'agricultura, ind�stria i comer�. L'any 1900, a m�s, es crea el Ministeri d'Instrucci� P�blica que va assumir les funcions relacionades amb l'educaci� i la cultura que havien format part de Foment. El 1905 es torna a recuperar el Ministeri de Foment i el 1928 el Ministeri d'Economia Nacional va incorporar les �rees d'agricultura, ind�stria i comer� al seu departament, mentre que Foment va mantenir les d'obres p�bliques, ferrocarrils, mines, muntanyes, pesca i ca�a.
Durant la Segona Rep�blica es crea el 1931 el Ministeri d'Obres P�bliques per substituir el de Foment.
El 1977, durant el mandat del president del Govern, Adolfo Su�rez, se suprimeix el Ministeri d'Obres P�bliques i les seves compet�ncies passen en mans de dos nous departaments: Obres P�bliques i Urbanisme, que incorpora les funcions en mat�ria d'habitatge, acci� territorial i medi ambient, i Transports i Comunicacions, encarregat de l'activitat administrativa de transports terrestres, mar�tims i aeris, pesca mar�tima i les comunicacions postals, telegr�fiques, radiotelegr�fiques, telef�niques i radiotelef�niques.
No va ser fins al 1991 que el president Felipe Gonz�lez formula una reestructuraci� de l'Administraci� General de l'Estat que acaba aglutinant la majoria de les compet�ncies d'aquests dos departaments en un de sol i crea el Ministeri d'Obres P�bliques i Transports i m�s endavant, el 1993, el Ministeri d'Obres P�bliques, Transports i Medi Ambient.
Amb l'arribada de Jos� Mar�a Aznar a la presid�ncia del Govern d'Espanya, el 1996, es recupera el Ministeri de Foment. Aquest s'ha mantingut fins avui, per� ha anat veient modificat el seu �mbit competencial amb els anys. Per exemple, les funcions sobre telecomunicacions passen en mans del Ministeri de Ci�ncia i Tecnologia entre el 2000 i el 2004 i les d'habitatge al Ministeri d'Habitatge entre els anys 2004 i 2010.
Funcions
[modifica]Corresponen al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana la proposta i execuci� de les pol�tiques del Govern d'Espanya en els seg�ents �mbits:[4][5]
- Infraestructures de transport terrestre de compet�ncia estatal, aeri i mar�tim.
- Control, ordenaci� i regulaci� administrativa dels serveis de transport corresponents.
- Acc�s a l'habitatge, edificaci�, urbanisme, s�l i arquitectura, en els �mbits de l'Administraci� General de l'Estat.
- Ordenaci� normativa dels serveis postals.
- Impuls i direcci� dels serveis estatals relatius a l'astronomia, geod�sia, geof�sica i cartografia.
- Planificaci� i programaci� de les inversions relatives a infraestructures, mat�ries i serveis mencionats.
Estructura
[modifica]El ministeri s'estructura amb els seg�ents �rgans superiors:[4][5][6]
- Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana
- Secretaria d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge
- Secretaria General d'Infraestructures
- Direcci� General de Carreteres
- Secretaria General de Transport
- Direcci� General d'Aviaci� Civil
- Direcci� General de la Marina Mercant
- Direcci� General de Transport Terrestre
- Direcci� General d'Arquitectura, Habitatge i S�l
- Secretaria General d'Infraestructures
- Sotssecretaria de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana
- Secretaria General T�cnica
- Direcci� General de Programaci� Econ�mica i Pressupostos
- Direcci� General d'Organitzaci� i Inspecci�
- Direcci� General de l'Institut Geogr�fic Nacional
Organismes
[modifica]Depenen del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya els seg�ents organismes:[6]
Llista de ministres
[modifica]Segona Rep�blica Espanyola (1931-1939)
[modifica]- Denominat Ministeri de Foment
- 1931: �lvaro de Albornoz Limi�ana
- 1931: F�lix Gord�n Ord�s - inter�
- 1931: Jos� Salmer�n Garc�a - inter�
- Denominat Ministeri d'Obres P�bliques
- 1931-1933: Indalecio Prieto
- 1933-1934: Rafael Guerra del R�o
- 1933: F�lix Gord�n Ord�s - inter�
- 1934: Cirilo del R�o Rodr�guez - inter�
- 1934- 1935: Jos� Mar�a Cid Ruiz-Zorrilla
- 1935: Rafael Guerra del R�o
- 1935: Manuel Marraco Ram�n
- Denominat Ministeri d'Obres P�bliques i Comunicacions
- Denominat Ministeri d'Obres P�bliques
- 1936: Santiago Casares Quiroga
- 1936: Antonio Velao O�ate
- 1936: Antonio Lara Z�rate
- 1936: Antonio Velao O�ate
- 1936: Vicente Uribe Galdeano - inter�
- 1936-1937: Juli Just Jimeno
- Denominat Ministeri de Comunicacions, Transports i Obres P�bliques
Franquisme (1939-1975)
[modifica]- Denominat Ministeri d'Obres P�bliques
Transici� espanyola (1975-1977)
[modifica]- Denominat Ministeri d'Obres P�bliques
Democr�cia (des de 1977)
[modifica]Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya - Lloc web oficial
- Pàgina web del Ministeri de Foment (català)
- Pàgina web del Ministeri de Foment (valencià)
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 243. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Real Decreto 357/2018, de 6 de junio, por el que se nombran Ministros del Gobierno» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 138, 07-06-2018, pàg. 58.729.
- ↑ «Ministerio de Fomento» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «Real Decreto 355/2018, de 6 de junio, por el que se reestructuran los departamentos ministeriales» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 138, 07-06-2018, pàg. 58.722-58.727.
- ↑ 5,0 5,1 «Organització del Ministeri» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 11 juny 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «Organigrama del Ministeri de Foment» (en castellà). Ministeri de Foment. Arxivat de l'original el 12 de juny 2018. [Consulta: 11 juny 2018].