Secta
Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran. El terme originalment s'usava per indicar que es tractaven de grups religiosos separats, però es pot referir a qualsevol organització que es desvinculi d’una altra més gran per seguir un conjunt de regles i principis diferents. Les sectes, en un sentit més sociològic, són generalment tradicionalistes i conservadores i intenten tornar la seva religió d'origen a la puresa religiosa.
Es diferencien les sectes destructives de les sectes en general,[1] sent les destructives aquelles en què el comportament que la gent externa al grup percep pot semblar alguna cosa que no és destructiu, de la mateixa manera que una família on ocorren abusos pot amagar aquesta realitat de cara l'exterior. La majoria de les sectes no són destructives.[2] En la dècada de 1980 es va definir el concepte de nous moviments religiosos per diferenciar-los del concepte pejoratiu de les sectes, o per evitar la persecució de minories religioses.[3]
Etimologia
[modifica]La paraula secta prové del llatí secta:[4] ‘senderol', ‘mètode’, ‘manera de viure’, ‘partit polític’, ‘escola de filosofia’ (d'on ve sectátor i sectatoris: ‘adherent’, ‘seguidor’) que ve de sequi: ‘seguir’. S'han plantejat dubtes que provingui del llatí secare (tallar, separar). De secare provenen les paraules insecte i sector. En ambdós casos està present la idea de separació. A Europa la paraula secta s'ha concebut derivada principalment de sequi: seguir. Es tracta de seguir a un mestre, a un líder. En moltes sectes així és com passa.
En anglès els sociòlegs empren el mot sect per referir-se a un grup religiós amb un alt grau de tensió amb la societat dels voltants, però la creença de la qual és (dins el context d'aquesta societat) en gran part tradicional. El terme pejoratiu en anglès cult (equivalent al català: secta) també té un alt grau de tensió amb la societat dels voltants, però la seva creença és (dins el context d'aquella societat) nova i innovadora.
En la tradició índia, una secta es refereix a una tradició organitzada.[5]
Significats
[modifica]
Secta (del llatí sectum: allò tallat, separat;)[6] és una paraula amb distints significats i connotacions:[7]
- En llatí tardà significava "grup religiós o escola filosòfica".[8]
- A mitjans del segle xiv tenia el significat de "sistema de creences o pr�ctiques diferents" i "escola dins d'una religi�".[8]
- Registrada l'any 1570 com a "cos organitzat religi�s separat".[8]
- Es considera generalment com un grup de persones amb afinitats comuns (culturals, religioses, pol�tiques, esot�riques, etc.) cohesionat per damunt de qualsevol relaci� social baix un Lideratge carism�tic messi�nic o profeta.[6]
- La p�rdua del significat neutre i el guany de la seua connotaci� negativa ha causat que hui en dia els grups socials, tant si s�n sectes com si no ho s�n, en qualsevol dels seus significats troben desagradable que se'ls denomine aix�.[9]
Tipus
[modifica]Secta religiosa
[modifica]Max Weber, en 1916 va distingir entre secta i esgl�sia segons el seu mecanisme de creixement, considerant una secta una comunitat din�mica en la qu� l'individu despr�s d'un examen, s'hi afilia a partir d'una decisi� personal, en contraposici� a les esgl�sies, en qu� s'hereta la identitat cultural. Les sectes es diferencien i independitzen com a moviment cism�tic d'una religi� establerta, mantenint moltes creences i pr�ctiques en com� amb la religi� de la qual s'han separat, per� es distingeixen pel nombre de difer�ncies doctrinals,[8] que es converteixen en all� que necessiten els seu membres, i quan no s'aconsegueixen les seves fites tendeixen a crear nous cismes.[10]
Les sectes religioses s�n grups religiosos, generalment petits, plens d'entusiasme, integrats per homes i dones, associats volunt�riament, despr�s d'una conversi�, que creuen detectar la veritat i la soluci�, exclouen radicalment a la resta de la gent, es col�loquen contra la religi� majorit�ria i contra el m�n i obeeixen cegament als seus fundadors. S�n moviments religiosos que poden ser lliures i voluntaris, amb tend�ncia a l'exclusivitat, que sorgeixen i creixen fonamentalment en sectors populars, desenvolupen forts vincles comunitaris i manquen d'un grup de funcionaris altament especialitzats. A m�s es poden confondre amb moviments socials, grups de "protesta" contra l'ordre social, les societats religioses dominants i que sovint responen a un perfil doctrinal dualista, apocal�ptic i premil�lenarista i a una inspiraci� b�blica fonamentalista.
Entre la d�cada de 1960 i la d�cada de 1980 es consideraven les sectes com una religi� de joves, ja que inicialment molts s'hi van afiliar seguint l'exemple de personatges populars[11] i fins i tot motivats per l'impacte de moviments contraculturals dels New Age[12], gestat la d�cada anterior amb el moviment de la generaci� beat[13] Aquests moviments es troben amb l'aversi� anomenada sectof�bia.[12] Les sectes s�n atractives per als joves en el context de la societat contempor�nia perqu� ofereixen caracter�stiques que solen ser considerades pels joves com a desitjables[14] (siguin d'aspecte �til o d'oci) de manera f�cil en contrast a fora de les sectes. A m�s coincideix que molts joves i les sectes es mostren oposades a la realitat institucional.[15]
Sectes demon�aques
[modifica]Les sectes demon�aques se subdivideixen en sectes sat�niques i sectes luciferines.[16]
Secta destructiva
[modifica]Quan el lideratge sobre un grup que constitueix una secta es torna abusiu s'empra el terme secta destructiva. El que fa que siga especialment considerada perillosa �s el fet de captar persones insatisfetes amb la vida utilitzant un marc ideol�gic, uns recursos i unes activitats p�bliques. El fet d'acabar formant el grup liderat una majoria de persones amb "situaci� de vulnerabilitat emocional fa que el lideratge abusiu ho tinga m�s f�cil que en altres circumst�ncies.[17]
Les v�ctimes de les sectes destructives s�n anomenats sectadependents addictes a la secta la qual estan afiliats "per a reduir la seua angoixa vital" mitjan�ant els usos de la secta que resulten que al no practicar-los li provoquen s�ndrome d'abstin�ncia.[18] La sectadepend�ncia �s una addicci� a conductes[19] amb moltes caracter�stiques comunes amb les altres addiccions.[20] Cal matisar que no totes les sectes amb sectadependents s�n necess�riament sectes destructives.[21]
�s un grup que es presenta sota una associaci� que aparentment abasta temes culturals, pol�tics, religiosos o fins i tot de tractament davant malalties o problemes socials. Es caracteritza principalment per emprar t�cniques de persuasi� coercitiva com a m�tode d'influ�ncia social, pr�viament s'usen m�todes de seducci� i a m�s compten amb un o diversos l�ders. �s molt freq�ent una jerarquia piramidal d'ordre. Acostumen a emprar a m�s situacions de desorientaci� social com desastres naturals, de guerra o terrorisme, per reafirmar la fi generalment apocal�ptica del m�n i la seva falsedat, molts cops tamb� amb fins lucratius. Sovint actuen sota clandestinitat i hi ha sectes en alguns pa�sos prohibides i catalogades com destructives o perilloses.
Es torna perillosa quan per la seva filiaci� a aquesta secta hom desenvolupa problemes d'adaptaci� social, laboral o familiar, i, fins i tot, es coarta la llibertat o la depend�ncia d'aquesta. Alguns psic�legs i especialistes afirmen que m�s d'un ter� acaba abandonant-les, tot i que si posseeixen una personalitat feble i "presect�ria" tenen un risc elevat de tornar-hi, com una addicci�.
L'Assemblea Nacional de Fran�a, es va preocupar molt aviat de la situaci� de les sectes a Fran�a l'any 1992. Va catalogar 172 associacions o grups com sectes destructives i que destrueixen la personalitat dels seus adeptes a l'expedient parlamentari del 1995.[22] La comissi� d'investigacions presidida per Alain Gest i Jacques Guyard, va definir 10 criteris per caracteritzar a les sectes destructives o fenomen sectari: desestabilitzaci� mental, car�cter desorbitat de les exig�ncies financeres als seus adeptes, ruptura indu�da amb l'entorn o ambient d'origen, atemptats contra la integritat f�sica, reclutament de mainada, discurs antisocial, disturbis d'ordre p�blic, import�ncia de querelles judicials contra els afectats o ex adeptes, eventual desviament dels circuits econ�mics tradicionals i temptatives d'enfrontament en els poders p�blics.[23] El 1999 l'Assemblea Nacional va editar un nou expedient sobre "la situaci� patrimonial i financera de les sectes a Fran�a".[24]
El Congr�s dels Diputats consider� el 1988 les sectes destructives com un problema social important que calia combatre amb pol�tiques de control espec�fiques per a aquest.[1] A l'Estat Espanyol hi havia unes cent sectes destructives l'any 2000 amb uns 200.000 seguidors.[1] L'any 2007 es varen publicar les �ltimes investigacions parlament�ries amb l'"expedient 3507 La infantesa violada".[25]
El tema de les sectes perilloses ha assolit en certes �poques una notorietat que en algunes lleng�es la paraula secta es fa servir per referir-se a aquest tipus de grups religiosos alienants sense entrar en altres significats.
Detecci� de sectadepend�ncia
[modifica]Quan un individu pateix una profunda transformaci�[14] brusca (canvi d'amistats, maneres de parlar, maneres de vestir, tipus d'obres que llig i altres canvis de conductes[26]) pot implicar un contacte amb una secta. Davant la detecció d'aquest canvi se'n tracta d'esbrinar les causes, l'orientació (quina finalitat pretén) i l'abast per a determinar si el canvi és beneficiós o perjudicial.
Es prescriu que no es tracte de forçar l'abandonament de la secta o recriminar-li-ho a qui siga en una secta destructiva si hom vol que finalment puga trencar la relació amb aquesta. Alhora es prescriu que es prove de comprendre'n les causes (mancances) i mirar de mantindre el contacte amb la persona víctma perquè la secta destructiva no siga l'únic que tinga en compte.[14]
La captació d'una persona requereix de complir quatre condicions simultàniament per a ser captat amb alta probabilitat. Si no es compleix alguna de les quatre la probabilitat disminueix.[27] Les condicions són: "tenir un perfil de personalitat presectària" (constituïda per una interrelació de cinquanta factors[27]); passar una crisi d'angoixa que supera la capacitat per a combatre l'ansietat i l'estrés; ser contactat segons un mètode efectiu per un reclutador i que el missatge del captador concorde amb la voluntat de la potencial víctima.[28]
Representació als mitjans de comunicació
[modifica]El periodista Pepe Rodríguez explica que la imatge que donen els mitjans de comunicació de les sectes és esbiaixada i exagerada perquè fan notícia solament dels casos més extrems. La imatge que donen és la de:[29]
- "Gent més o menys estranya a la qual han manipulat [es]calfant-los el cap fins a convertir-los en una mena de robots idiotitzats, que treballen dia i nit com esclaus, que són víctimes d'abusos sexuals de tota classe, o que són forçats a participar en pintorescos rituals sexuals, i que estan a punt de ser llançats cap al suïcidi col·lectiu per líders sense escrúpols".
La conseqüència d'una representació tan deformada d'allò que és una secta porta a la dificultat del reconeixement d'allò que és i allò que no ho és.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Longarela, 2000, p. 4.
- ↑ 2,0 2,1 Rodríguez, 2005, p. 156.
- ↑ Núñez Sánchez, 2020, p. 417.
- ↑ «Secta». DCVB. [Consulta: 22 novembre 2021].
- ↑ Michaels, Axel. Der Hinduismus: Geschichte und Gegenwart (en alemany). C.H.Beck, 2006, p. 28. ISBN 978-3-406-54974-8.
- ↑ 6,0 6,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. Diccionario de las religiones (en castellà). Madrid: Alianza, 1994, p. 384. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ McCormick Maaga, Mary. «Three Groups in One». A: Hearing the Voices of Jonestown (en anglès). Syracuse University Press, 1998. ISBN 0815605153.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Harper, Douglas. «sect (n.)» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ «secta». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ Núñez Sánchez, 2020, p. 418-419.
- ↑ Núñez Sánchez, 2020, p. 4189.
- ↑ 12,0 12,1 Prat Carós, 2001, p. 95.
- ↑ Prat Carós, 2001, p. 94-96.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Rodríguez, 2005, p. 164.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 165.
- ↑ Longarela, 2000, p. 176.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 157.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 160.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 162.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 162-163.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 161-162.
- ↑ Richardson, James T; Bellanger, François. Legal Cases, New Religious Movements, and Minority Faiths (en anglès). Ashgate Publishing, 2014, p. 180. ISBN 1472428749.
- ↑ Commission d'enquête sur les sectes (en francès). Assemblée nationale.
- ↑ «Rapport nº 1687» (
PDF) (en francès). Commission d'enquête sur la situation financière, patrimoniale et fiscale des sectes, ainsi que sur leurs activités économiques et leurs relations avec les milieux économiques et financiers - 11ème législature. Assemblée nationale, 10-06-1999. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Rapport Nº 3507» (en francès). COMMISSION D'ENQUÊTE relative à l'influence des mouvements à caractère sectaire et aux conséquences de leurs pratiques sur la santé physique et mentale des mineurs. Assemblée nationale, 12-12-2006. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 163.
- ↑ 27,0 27,1 Rodríguez, 2005, p. 168.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 167.
- ↑ Rodríguez, 2005, p. 155.
Bibliografia
[modifica]- Longarela, Carlos. Las Sectas Destructivas y Demoníacas en España, 2000. Arxivat 2013-08-05 a Wayback Machine.
- Núñez Sánchez, Elisa María. «La indefinición jurídico-conceptual de secta. La persuasión coercitiva y el concepto extrapenal de "secta coercitiva"». A: Ricardo García García, Jaime Rossell Granados. Derecho y religión (en castellà), 2020, p. 417-ss. ISBN 978-84-15276-90-6.
- Prat Carós, Joan «Nuevos movimientos religiosos: lecturas e interpretaciones». Estudios de Juventud, 53, 2001, pàg. 93-115.
- Rodríguez, Pepe. «Sectes: un camí fàcil a enlloc». A: Barrots daurats. Alzira: Bromera, 2005, p. 153-184. ISBN 84-9824-041-7.
Enllaços externs
[modifica]
- FECRIS federació europea de centres de recerca sobre el sectarisme
- REdUNE federació espanyola de prevenció de la manipulació mental
- AIS associació de víctimes i lluita contra les socio-addiccions
- Xarxa parental Europa associació de suport a la parentalitat i de protecció a l'infant