Toscan-a
Vos an lenga piemont�isa | |
P�r amprende a dovr� 'l sistema dle parl� locaj ch'a varda s�. |
La Toscan-a a l'� na region d'Italia. L'evolussion d�l n�m[mod�fica | modifich� la sorgiss]J'etrusch, ch'a popolavo la region durant �l I milegn aGC, a l'han daje s� n�m. A l'� peui dvent� Tuscia durant l'arforma aministrativa dl'imperator roman Dioclessian (284-305), peui ant l'Et� �d mes a l'� dvent� Toscan-a. Geograf�a[mod�fica | modifich� la sorgiss]La Toscan-a a confin-a a n�rd con la Liguria, a n�rd-est con l'Emilia-Romagna, a est con l'Umbria e le Marche e a sud con �l Lassio. A �vest a l'� bagn� dal Mar L�gur e dal Mar Tireni. Ij fium prinsipal a son: �l terit�ri[mod�fica | modifich� la sorgiss]Ij doi ters d�l terit�ri dla Toscan-a a l'� constitu� da 'd t�re agr�cole (anviron 25%) e da foreste (anviron 40%). Clima[mod�fica | modifich� la sorgiss]�l clima a l'� mediterani, con dj'ist� c�ude, �d s�lit s�cche, e dj'invern dle vire piuvos. Le temperadure estive, an luj e ost, a peulo riv� a dij livej elev� ant le sit�, an particolar a Firense. St�ria[mod�fica | modifich� la sorgiss]L'et� antica[mod�fica | modifich� la sorgiss]Durant �l I milegn aGC j'etrusch a popolavo la region. �l cristian�sim[mod�fica | modifich� la sorgiss]La region a l'� cristianis� antra �l II e �l IV s�col. Cand d�l 313 l� strument �d Costantin a autorisa la pr�tica d�l cult cristian, la Tuscia a l'era gi� organis� an Cese locaj: le numerose sede episcopaj �d Toscan-a a dato �dc� lor a costa �poca. L'et� �d mes[mod�fica | modifich� la sorgiss]Ant l'Et� �d mes a-i � le dominassion dij longobard e dij franch.
Gran part dla Toscan-a meridional a l'� domin� da j'Aldobrandesch. Vers �l 1100 a-i nasso le corporassion an Toscan-a: ij borzo�, ij m�rcant e j'artisan e elegio dij c�nsoj, dij prior e dj'ansian, duvertand par�j la stra a la sit�-rep�blica l�bera. La via Franc�gena e �l comersi[mod�fica | modifich� la sorgiss]La stra prinsipal ch'a gionz l'Eur�pa setentrional e sentral con Roma a traversa tuta la Toscan-a: a l'� la via Franc�gena. V�ire fator a contribuisso al d�svlup urban: le r�ndite procur� dai drit �d dugan-a, la v�ndita dij prodot agr�coj e artisanaj locaj, l'ativit� continua dj'obergi e le relassion comersiaj antra ij m�rcant forest e le metr�poj. L'Arnassensa[mod�fica | modifich� la sorgiss]Apress la m�rt d�l dari� dij M�dici, Gian Gaston (1671-1737), rest� sensa ardit�, �l granduc� �d Toscan-a a passa sota la ca �d Loren-a: d�l 1737 Fransesch Steo, granduca �d Loren-a e futur imperator Fransesch I a dventa granduca �d Toscan-a. A la m�rt �d chiel-s�, d�l 1765, a l'� s`scond fieul, Pero Leopold, ch'a-j suced. Sota l'anfluss austr�ach, la Toscan-a e la Lombard�a a son l'oget d'arforme an tuti ij camp e a dvento un model europengh dij Lum. Ij privilege dij tribunaj, le struture giudissiarie arc�iche, �l drit d'arpar �d le cese, le corporassion d'artisan e d'artista a son abol�; grassie al suvament dij mar� toscan, ij teren a l'agricoltura a son amelior�; �l sistema scol�stich a l'� arform�; la medzin-a e la notom�a a son pi nen confin� ant j'ospidaj, ma mostr� a l'universit�. L'Arsorgiment[mod�fica | modifich� la sorgiss]Durant l'Arsorgiment la Toscan-a a dventa leu �d rendev� d'�m coltiv�, �d socet� segrete e �d cospirator. Ij f�it pi armarch�ivoj a son la creassion d�l Gabinet sient�fich e literari, d�l 1821, e la fondassion da part �d Gian Pietro Vieusseux d�l giornal Antologia, ch'a seurt dal 1821 al 1833, andoa ch'as esprimo d� st�rich, scritor e siensi�. �l granduca Leopold II a reagiss ai batibeuj arvolussionari d�l 1848 con la repression e l'aplicassion d� mzure dure e as manten al pod�j mach con la protession dj'armeje austr�ache. Dl'avril 1859 as na scapa; as proclama la rep�blica provis�ria dantorn al baron Ricasoli. Dal 1865 al 1871 Firense a dventa capital dl'Italia. Conom�a[mod�fica | modifich� la sorgiss]La Toscan-a a l'� la prinsipal region tor�stica dl'Italia: a acheuj tuti j'agn pi 'd 4 milion �d visitador. �s setor a arpresenta un-a dle sorgiss d'intrade pi amportante p�r la region. A l'� un-a dle grande region agr�cole d'Italia, arnom� an particolar p�r �l vin, l'euli d'oliva, ij formagg e le specialit� da salumer�a. �l sot-seul a l'� rich �d mineral �d fer (Elba e Grosset), �d m�rmol (Carara, Prato e Marema), �d mercuri (Mont Amiata) e �d carbon (n�rd �d Firense). Ij p�rt �d Livorn, �d Marin-a �d Carara, �d Piombin, �d Viaregg e �d P�rt Sant �steo a son dij s�nter �d p�sca. Ij vin e la cusin-a[mod�fica | modifich� la sorgiss]La Toscan-a a l'� n'amportant produtor �d vin an Eur�pa. Antra ij vin bianch a l'� arnom� la vernaccia. Antra ij vin n�ir: �l chianti, �l brunello �d Montalcino, �l vin n�bil �d Montepulciano. Na specialit� a l'� �l vin sant, un vin doss da serve da aperitiv o con �l doss. Antra le specialità dla cusin-a toscan-a a-i é: la bistëcca a la fiorentin-a (carn ëd beu fàita andé a la grija con l'òss), la tripa a la fiorentin-a (a la sàussa ëd tomàtiche), le papardele a la levr (pasta con sàussa ëd levr), la ribollita (supa ëd còj ai faseuj e a le vërdure), ël risòt nèir (ris a l'anciòstr ëd sepia), lë stocafiss a la livornèisa (merluss sëccà cheit con euli, vin e vërdure), le bruschëtte (fëtte ëd pan brasatà fërtà con l'aj e bagnà d'euli), le sautisse, ël formagg ëd fèja, la mossarela ëd bùfala, ij cantucci (doss a le màndole). Sità e provinse[modìfica | modifiché la sorgiss]La Toscan-a a l'ha 10 provinse:
Aministrassion[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Pressident dla Region a l'é Eugenio Giani (dal 21/09/2020). Anliure esteriore[modìfica | modifiché la sorgiss] |