Vai al contenuto

Toscan-a

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemont�isa
P�r amprende a dovr� 'l sistema dle parl� locaj ch'a varda s�.


Toscan-a
S� drap�
Ant� as treuva
Pais Italia
Lenghe italian
Provinse 10: Firense, Prato, Aress, Luca, Pisa, Livorn, Grosset, Sien-a, Pist�ja Massa e Carara
Capital Firense
Popolassion
 - total

 - densit�

3 729 641 ab.
(Dz�mber 2018)
162,25 ab./km�
Surfassa
 - total

22 987 km�
Comun-e 276
Pressident Eugenio Giani

La Toscan-a a l'� na region d'Italia.
S� cap-leu a l'� Firense.
A conta 3.729.641 abitant e a l'ha na surfassa �d 22.987 km�.

L'evolussion d�l n�m

[mod�fica | modifich� la sorgiss]

J'etrusch, ch'a popolavo la region durant �l I milegn aGC, a l'han daje s� n�m. A l'� peui dvent� Tuscia durant l'arforma aministrativa dl'imperator roman Dioclessian (284-305), peui ant l'Et� �d mes a l'� dvent� Toscan-a.

La Toscan-a a confin-a a n�rd con la Liguria, a n�rd-est con l'Emilia-Romagna, a est con l'Umbria e le Marche e a sud con �l Lassio. A �vest a l'� bagn� dal Mar L�gur e dal Mar Tireni.
�l 66,5% dla region a l'� fait da colin-e, �l 25,1% da brich e mach l'8,4% a l'� an pian.

Ij fium prinsipal a son:

Ij doi ters d�l terit�ri dla Toscan-a a l'� constitu� da 'd t�re agr�cole (anviron 25%) e da foreste (anviron 40%).

�l clima a l'� mediterani, con dj'ist� c�ude, �d s�lit s�cche, e dj'invern dle vire piuvos. Le temperadure estive, an luj e ost, a peulo riv� a dij livej elev� ant le sit�, an particolar a Firense.

Durant �l I milegn aGC j'etrusch a popolavo la region.
Grassie a soa superiorit� militar, vers �l 450 aGC ij roman as son ampadronisse dle sit� etrusche. L'anession a l'� riv� d�l 351 aGC. Ant �l I s�col aGC la lenga etrusca a l'era bele che d�spar�a.

�l cristian�sim

[mod�fica | modifich� la sorgiss]

La region a l'� cristianis� antra �l II e �l IV s�col. Cand d�l 313 l� strument �d Costantin a autorisa la pr�tica d�l cult cristian, la Tuscia a l'era gi� organis� an Cese locaj: le numerose sede episcopaj �d Toscan-a a dato �dc� lor a costa �poca.

Ant l'Et� �d mes a-i � le dominassion dij longobard e dij franch. Gran part dla Toscan-a meridional a l'� domin� da j'Aldobrandesch.
Un-a dle conseguense prinsipaj dle dominassion dij franch a l'� �l d�svlup d�l feodal�sim. �s sistema �d f�od, carateris� da la liura �d fedelt� d�l vassal vers s� sgnor, a l'ha 'me conseguensa la division d�l terit�ri dla Toscan-a e d�l pod�j pol�tich. La dariera feodataria �d Toscan-a, la cont�ssa Matild (1046-1115) a riess a riun� scasi tuta la region sota soa dominassion.

Vers �l 1100 a-i nasso le corporassion an Toscan-a: ij borzo�, ij m�rcant e j'artisan e elegio dij c�nsoj, dij prior e dj'ansian, duvertand par�j la stra a la sit�-rep�blica l�bera.

La via Franc�gena e �l comersi

[mod�fica | modifich� la sorgiss]

La stra prinsipal ch'a gionz l'Eur�pa setentrional e sentral con Roma a traversa tuta la Toscan-a: a l'� la via Franc�gena.
La popolassion dle borgi� bat�e arlongh cost ass a aumenta an pressa e la conom�a a ars�iv un posson armarch�ivol.

V�ire fator a contribuisso al d�svlup urban: le r�ndite procur� dai drit �d dugan-a, la v�ndita dij prodot agr�coj e artisanaj locaj, l'ativit� continua dj'obergi e le relassion comersiaj antra ij m�rcant forest e le metr�poj.

Apress la m�rt d�l dari� dij M�dici, Gian Gaston (1671-1737), rest� sensa ardit�, �l granduc� �d Toscan-a a passa sota la ca �d Loren-a: d�l 1737 Fransesch Steo, granduca �d Loren-a e futur imperator Fransesch I a dventa granduca �d Toscan-a. A la m�rt �d chiel-s�, d�l 1765, a l'� s`scond fieul, Pero Leopold, ch'a-j suced.

Sota l'anfluss austr�ach, la Toscan-a e la Lombard�a a son l'oget d'arforme an tuti ij camp e a dvento un model europengh dij Lum. Ij privilege dij tribunaj, le struture giudissiarie arc�iche, �l drit d'arpar �d le cese, le corporassion d'artisan e d'artista a son abol�; grassie al suvament dij mar� toscan, ij teren a l'agricoltura a son amelior�; �l sistema scol�stich a l'� arform�; la medzin-a e la notom�a a son pi nen confin� ant j'ospidaj, ma mostr� a l'universit�.

Durant l'Arsorgiment la Toscan-a a dventa leu �d rendev� d'�m coltiv�, �d socet� segrete e �d cospirator.

Ij f�it pi armarch�ivoj a son la creassion d�l Gabinet sient�fich e literari, d�l 1821, e la fondassion da part �d Gian Pietro Vieusseux d�l giornal Antologia, ch'a seurt dal 1821 al 1833, andoa ch'as esprimo d� st�rich, scritor e siensi�.

�l granduca Leopold II a reagiss ai batibeuj arvolussionari d�l 1848 con la repression e l'aplicassion d� mzure dure e as manten al pod�j mach con la protession dj'armeje austr�ache. Dl'avril 1859 as na scapa; as proclama la rep�blica provis�ria dantorn al baron Ricasoli.

Dal 1865 al 1871 Firense a dventa capital dl'Italia.

La Toscan-a a l'� la prinsipal region tor�stica dl'Italia: a acheuj tuti j'agn pi 'd 4 milion �d visitador. �s setor a arpresenta un-a dle sorgiss d'intrade pi amportante p�r la region.

A l'� un-a dle grande region agr�cole d'Italia, arnom� an particolar p�r �l vin, l'euli d'oliva, ij formagg e le specialit� da salumer�a.

�l sot-seul a l'� rich �d mineral �d fer (Elba e Grosset), �d m�rmol (Carara, Prato e Marema), �d mercuri (Mont Amiata) e �d carbon (n�rd �d Firense).
D'andustrie a son anstal� arlongh la c�sta setentrional; an particolar dle b�ite p�r �l tratament dij metaj davzin a Piombin, dle rafiner�e davzin a Livorn e dij compless ch�mich e farmac�utich.

Ij p�rt �d Livorn, �d Marin-a �d Carara, �d Piombin, �d Viaregg e �d P�rt Sant �steo a son dij s�nter �d p�sca.

Ij vin e la cusin-a

[mod�fica | modifich� la sorgiss]

La Toscan-a a l'� n'amportant produtor �d vin an Eur�pa. Antra ij vin bianch a l'� arnom� la vernaccia. Antra ij vin n�ir: �l chianti, �l brunello �d Montalcino, �l vin n�bil �d Montepulciano. Na specialit� a l'� �l vin sant, un vin doss da serve da aperitiv o con �l doss.

Antra le specialità dla cusin-a toscan-a a-i é: la bistëcca a la fiorentin-a (carn ëd beu fàita andé a la grija con l'òss), la tripa a la fiorentin-a (a la sàussa ëd tomàtiche), le papardele a la levr (pasta con sàussa ëd levr), la ribollita (supa ëd còj ai faseuj e a le vërdure), ël risòt nèir (ris a l'anciòstr ëd sepia), lë stocafiss a la livornèisa (merluss sëccà cheit con euli, vin e vërdure), le bruschëtte (fëtte ëd pan brasatà fërtà con l'aj e bagnà d'euli), le sautisse, ël formagg ëd fèja, la mossarela ëd bùfala, ij cantucci (doss a le màndole).

Sità e provinse

[modìfica | modifiché la sorgiss]

La Toscan-a a l'ha 10 provinse:

Ël Pressident dla Region a l'é Eugenio Giani (dal 21/09/2020).

Anliure esteriore

[modìfica | modifiché la sorgiss]