Vés al contingut

Jean-Claude Brialy

De la Viquip�dia, l'enciclop�dia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Claude Brialy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean-Claude Marcel Brialy Modifica el valor a Wikidata
30 mar� 1933 Modifica el valor a Wikidata
Sour El-Ghozlane Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 2007 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Monthyon (Fran�a) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortjaw cancer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Formaci�Prytan�e National Militaire
College of Saint Etienne (en) Tradueix
Conservatoire � rayonnement r�gional de Strasbourg
lyc�e David d'Angers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Fran�a Modifica el valor a Wikidata
Ocupaci�guionista, actor de cinema, actor, actor de teatre, escriptor, director de televisi�, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
4 juny 2007funeral (Saint-Louis en l'�le (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0108400 The Movie Database: 24299 Allocine: 1377 Rottentomatoes: celebrity/jeanclaude_brialy Allmovie: p8391
Musicbrainz: 56faf02e-e9e7-435a-8c30-72a152c5077f Discogs: 273615 Find a Grave: 19713538 Modifica els identificadors a Wikidata

Jean-Claude Brialy (30 de març de 193330 de maig de 2007) va ser un actor, director, guionista i escriptor de nacionalitat francesa. Format en la Nouvelle vague, va actuar en més de cent pel·lícules en el transcurs d'una carrera iniciada el 1956 durant la qual va treballar a les ordres de directors com Louis Malle, Claude Chabrol, François Truffaut, Éric Rohmer o Philippe de Broca. Artista principal (Le Beau Serge) o actor de repartiment, va ser nominat al César al millor actor secundari per Le Juge et l'Assassin el 1977, i va aconseguir el premi amb Les Innocents.

Biografia

[modifica]

Formació

[modifica]

Nascut en Sour El Ghozlane, Algèria, els seus pares era Roger Brialy, un oficial francès, i Suzanne Abraham. Va viure també en Blida i en Bône (actual Annaba), totes dues ciutats algerianes, i el 1943 en Marsella. La família es va instal·lar posteriorment a Angers, al carrer Mirabeau. Jean-Claude i el seu germà van estudiar al Liceu David-d'Angers (on va començar a interessar-se per l'actuació, segons la seva autobiografia), passant les seves vacances a casa dels seus avis a Chambellay o a Issoire,[1] a casa dels seus avis materns.[2]

El 1946 va ingressar sl Pritaneu Nacional Militar, a La Flèche, abans de mudar-se a Saint-Étienne, estudiant finalment al col·legi episcopal Saint-Étienne d'Estrasburg, on va fer també cursos d'art dramàtic, la seva passió, contra el desig del seu pare, coronel, que volia que fes la carrera militar.[3]

Brialy va obtenir el primer premi de comèdia en el Conservatori d'Estrasburg, ingressant despr�s en el Centre d'Art Dram�tic de l'Est, on va interpretar diferents papers teatrals. Durant el seu servei militar a Baden-Baden, va ser destinat al servei cinematogr�fic de l'ex�rcit a Alemanya, podent aix� rodar el seu primer curtmetratge el 1954, Chiffonard et Bon Aloi. Finalitzat el servei militar, al novembre de 1954 se'n va anar sol a Par�s, perqu� els seus pares no aprovaven la seva vocaci� en el m�n de l'espectacle.

Del cinema a la televisi�

[modifica]

A Par�s es mantenia gr�cies a petits treballs, negant-se els seus pares a prestar-li ajuda. Freq�entava el grup de Cahiers du cin�ma, i va actuar en el curtmetratge Le Coup du berger, de Jacques Rivette. Despr�s de ser ajudant de direcci� en pr�ctiques en la pel�l�cula French Cancan (1954), de Jean Renoir, a partir de llavors va fer m�ltiples actuacions, participant, entre altres produccions, a Elena et les Hommes, de Jean Renoir (1956, font d'una gran decepci�, ja que la seva escena va ser tallada durant el muntatge, i ell volia impressionar a la seva fam�lia), Ascenseur pour l'�chafaud (de Louis Malle, 1957) i, sobretot, Le Beau Serge i Les Cousins (ambdues de Claude Chabrol), films amb els quals va guanyar la celebritat.

El 1955, i gr�cies a l'ajuda financera de Claude Chabrol i Fran�ois Truffaut, va adquirir una finca en Monthyon, prop de Meaux (municipi de Sena i Marne), que havia conegut gr�cies a Marie-Jos� Nat. A causa d'una mala caiguda ocorreguda durant el rodatge de Le Beau Serge, va haver de ser intervingut quir�rgicament i passar alguns mesos de convalesc�ncia. Va ser a la seva propietat on Jacques Chazot, malalt d'un c�ncer de gola, va passar els �ltims anys de la seva vida abans de morir el 1993.[4] Amic de nombrosos artistes, i benvolgut tant pels seus companys com pel p�blic, Jean-Claude Brialy va comprar el 1966 un vell pub de l'�le Saint-Louis, en Par�s, que va transformar en restaurant amb el nom de �L'Orangerie�, lloc de vida nocturna que va veure desfilar a gran nombre d'artistes francesos i estrangers.

Brialy va ser un actor benvolgut pels directors de la Nouvelle Vague, va actuar per Jean-Luc Godard a Une femme est une femme, per �ric Rohmer a Le Genou de Claire, i per Fran�ois Truffaut a La n�via vestia de negre. Va ser molt amic de Fran�ois Truffaut, qui el 1968, va demanar a Marcel Berbert i a Brialy ser testimonis en les seves noces amb Claude Jade.

El 1971 va dirigir la seva primera pel�l�cula, �glantine, que va rodar a Chambellay, poblaci� de la qual eren natius els seus avis. El 1973 va dirigir Volets clos, i al juliol de 1979 va rodar per a la televisi� Les Malheurs de Sophie, rodada al castell de Lorie, a La Chapelle-sur-Oudon.

Teatre i escriptura

[modifica]
Jean-Claude Brialy al 45è Festival Internacional de Cinema de Canes

Director del Théâtre Hébertot (1977) i després del Théâtre des Bouffes-Parisiens (des de 1986 fins a la seva mort, va ser director el seu company Bruno Finck), va anar durant molt de temps director artístic del Festival d'Anjou (1985-2001), a més de creador i director artístic del Festival de Ramatuelle a partir de 1985.

El 2000 i 2004 va escriure dos llibres autobiogràfics que van ser un èxit editorial: Le Ruisseau des singes (éd. Robert Laffont), en el qual evocava la seva infantesa a Chambellay) i J’ai oublié de vous dire (XO éditions). El 2006, després de viatjar al seu país natal, publicà Mon Algérie (Timée éditions). A més, va escriure les antologies Les Pensées les plus drôles des acteurs i Les Répliques les plus drôles du théâtre de boulevard (Le Cherche-Midi).

Personalitat del Tout-Paris, va intervenir també en nombrosos programes radiofònics i televisius, entre ells Les Grosses Têtes, de Philippe Bouvard, a RTL (ràdio francesa).

La seva amistat amb els artistes va fer que assistís a nombrosos enterraments de famosos, fins al punt que el seu amic Thierry Le Luron li va sobrenomenar « la Mère Lachaise » (en referència al cèlebre Cementiri del Père-Lachaise i a la seva homosexualitat).

A partir dels anys 1970 va ser el confident de grans estrelles com Arletty o Jean Gabin, adquirint un saber enciclopèdic sobre el món de l'espectacle, que no va tenir temps de transcriure en forma de llibre. Així i tot, entre 2000 i 2007 va publicar una gran part dels seus coneixements i anècdotes en publicacions de caràcter autobiogràfic (entre elles Le ruisseau des singes el 2000).

Últims anys

[modifica]
Tomba de Jean-Claude Brialy al Cementiri de Montmartre, a París

Brialy va rodar el seu últim telefilm en 2006, Monsieur Max, de Gabriel Aghion. Uns dies abans de morir va estar a Cannes en ocasió dels 60 anys del festival de cinema de la ciutat, participant en el programa de Philippe Bouvard, Les Grosses Têtes.

Entre 2006 i 2007 va donar suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a la presidència de la República, assistint a nombrosos mítings del polític. Nicolas Sarkozy va ser elegit president pocs dies abans de la mort de l'actor, al funeral del qual va assistir personalment.

Jean-Claude Brialy va morir a Monthyon, França, el 30 de maig de 2007 a causa d'un càncer de mandíbula, no havent donat a conèixer la seva malaltia a ningú, ni tan sols als seus afins. El seu funeral es va celebrar a l'Església Saint-Louis-en-l'Île el 4 de juny de 2007, assistint a la mateixa nombroses celebritats. Va ser enterrat al Cementiri de Montmartre, just al costat de la cèlebre Marie Duplessis.

Vida privada

[modifica]

La seva homosexualitat, llarg temps ocultada al seu pare i al món del cinema, va ser reivindicada després d'aparèixer en 2000 la seva autobiografia Le Ruisseau des singes.[5] DVa declarar a la revista Têtu al maig de 2005 que al principi de la seva carrera era tabú. El 1994, Jean-Claude Brialy va participar en el doblatge del film Les aventures de Priscilla, que tracta sobre un tema homosexual, donant veu a l'actor Terence Stamp.

Oposat al matrimoni entre persones del mateix sexe, però favorable a un Pacte civil de solidarité millorat, Brialy va estar també involucrat en la lluita contra el VIH/sida, destacant la seva col·laboració amb Line Renaud, i treballant com a portaveu de Sidaction.

En 2013, Bruno Finck, el seu últim company i el seu hereu, va subhastar el contingut de l'apartament de la Île Saint-Louis que compartia amb l'actor.[6] La vila de Meaux va rebre com a llegat la seva propietat en Monthyon i la seva col·lecció d'objectes.[7]

Teatre

[modifica]

Actor

[modifica]

Director

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Actor

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisi�

[modifica]

Director

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Le Ruisseau des singes, Robert Laffont, París, 2000
  • J’ai oublié de vous dire, XO éditions, París, 2004
  • Mon Algérie, Timée éditions, 2006
  • Les Pensées les plus drôles des acteurs, Le Cherche midi, 2006
  • Les Répliques les plus drôles du théâtre de boulevard, Le Cherche midi, 2007

Referències

[modifica]
  1. Los fuertes lazos familiares de Jean-Claude Brialy con Issoire
  2. Robert Laffont. Le ruisseau des singes. Autobiographie, 2011, p. 17. ISBN 9782221118351. 
  3. Laurent Delahousse, Un jour, un destin: « Jean-Claude Brialy, l'homme qui voulait tant être aimé », documental emès per France 2 el 28 de setembre de 2014
  4. Jean-Claude Brialy, Le Ruisseau des singes, éditions Robert Laffont, París, 2000
  5. Nouveau monde. L'homosexualité dans le cinéma français, 2007, p. 113. 
  6. Pauline Simons. «Les souvenirs de Jean-Claude Brialy aux enchères», 16-01-2013.
  7. «La collection de Jean-Claude Brialy estimée à 305 000 €», 12-03-2013.

Enllaços externs

[modifica]