Jean-Claude Brialy
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean-Claude Marcel Brialy 30 mar� 1933 Sour El-Ghozlane |
Mort | 30 maig 2007 (74 anys) Monthyon (Fran�a) |
Causa de mort | jaw cancer (en) |
Sepultura | cementiri de Montmartre |
Formaci� | Prytan�e National Militaire College of Saint Etienne (en) Conservatoire � rayonnement r�gional de Strasbourg lyc�e David d'Angers (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Fran�a |
Ocupaci� | guionista, actor de cinema, actor, actor de teatre, escriptor, director de televisi�, realitzador |
Activitat | 1955 - |
Instrument | Veu |
Cronologia | |
4 juny 2007 | funeral (Saint-Louis en l'�le (en) ) |
Premis | |
| |
|
Jean-Claude Brialy (30 de març de 1933 – 30 de maig de 2007) va ser un actor, director, guionista i escriptor de nacionalitat francesa. Format en la Nouvelle vague, va actuar en més de cent pel·lícules en el transcurs d'una carrera iniciada el 1956 durant la qual va treballar a les ordres de directors com Louis Malle, Claude Chabrol, François Truffaut, Éric Rohmer o Philippe de Broca. Artista principal (Le Beau Serge) o actor de repartiment, va ser nominat al César al millor actor secundari per Le Juge et l'Assassin el 1977, i va aconseguir el premi amb Les Innocents.
Biografia
[modifica]Formació
[modifica]Nascut en Sour El Ghozlane, Algèria, els seus pares era Roger Brialy, un oficial francès, i Suzanne Abraham. Va viure també en Blida i en Bône (actual Annaba), totes dues ciutats algerianes, i el 1943 en Marsella. La família es va instal·lar posteriorment a Angers, al carrer Mirabeau. Jean-Claude i el seu germà van estudiar al Liceu David-d'Angers (on va començar a interessar-se per l'actuació, segons la seva autobiografia), passant les seves vacances a casa dels seus avis a Chambellay o a Issoire,[1] a casa dels seus avis materns.[2]
El 1946 va ingressar sl Pritaneu Nacional Militar, a La Flèche, abans de mudar-se a Saint-Étienne, estudiant finalment al col·legi episcopal Saint-Étienne d'Estrasburg, on va fer també cursos d'art dramàtic, la seva passió, contra el desig del seu pare, coronel, que volia que fes la carrera militar.[3]
Brialy va obtenir el primer premi de comèdia en el Conservatori d'Estrasburg, ingressant despr�s en el Centre d'Art Dram�tic de l'Est, on va interpretar diferents papers teatrals. Durant el seu servei militar a Baden-Baden, va ser destinat al servei cinematogr�fic de l'ex�rcit a Alemanya, podent aix� rodar el seu primer curtmetratge el 1954, Chiffonard et Bon Aloi. Finalitzat el servei militar, al novembre de 1954 se'n va anar sol a Par�s, perqu� els seus pares no aprovaven la seva vocaci� en el m�n de l'espectacle.
Del cinema a la televisi�
[modifica]A Par�s es mantenia gr�cies a petits treballs, negant-se els seus pares a prestar-li ajuda. Freq�entava el grup de Cahiers du cin�ma, i va actuar en el curtmetratge Le Coup du berger, de Jacques Rivette. Despr�s de ser ajudant de direcci� en pr�ctiques en la pel�l�cula French Cancan (1954), de Jean Renoir, a partir de llavors va fer m�ltiples actuacions, participant, entre altres produccions, a Elena et les Hommes, de Jean Renoir (1956, font d'una gran decepci�, ja que la seva escena va ser tallada durant el muntatge, i ell volia impressionar a la seva fam�lia), Ascenseur pour l'�chafaud (de Louis Malle, 1957) i, sobretot, Le Beau Serge i Les Cousins (ambdues de Claude Chabrol), films amb els quals va guanyar la celebritat.
El 1955, i gr�cies a l'ajuda financera de Claude Chabrol i Fran�ois Truffaut, va adquirir una finca en Monthyon, prop de Meaux (municipi de Sena i Marne), que havia conegut gr�cies a Marie-Jos� Nat. A causa d'una mala caiguda ocorreguda durant el rodatge de Le Beau Serge, va haver de ser intervingut quir�rgicament i passar alguns mesos de convalesc�ncia. Va ser a la seva propietat on Jacques Chazot, malalt d'un c�ncer de gola, va passar els �ltims anys de la seva vida abans de morir el 1993.[4] Amic de nombrosos artistes, i benvolgut tant pels seus companys com pel p�blic, Jean-Claude Brialy va comprar el 1966 un vell pub de l'�le Saint-Louis, en Par�s, que va transformar en restaurant amb el nom de �L'Orangerie�, lloc de vida nocturna que va veure desfilar a gran nombre d'artistes francesos i estrangers.
Brialy va ser un actor benvolgut pels directors de la Nouvelle Vague, va actuar per Jean-Luc Godard a Une femme est une femme, per �ric Rohmer a Le Genou de Claire, i per Fran�ois Truffaut a La n�via vestia de negre. Va ser molt amic de Fran�ois Truffaut, qui el 1968, va demanar a Marcel Berbert i a Brialy ser testimonis en les seves noces amb Claude Jade.
El 1971 va dirigir la seva primera pel�l�cula, �glantine, que va rodar a Chambellay, poblaci� de la qual eren natius els seus avis. El 1973 va dirigir Volets clos, i al juliol de 1979 va rodar per a la televisi� Les Malheurs de Sophie, rodada al castell de Lorie, a La Chapelle-sur-Oudon.
Teatre i escriptura
[modifica]Director del Théâtre Hébertot (1977) i després del Théâtre des Bouffes-Parisiens (des de 1986 fins a la seva mort, va ser director el seu company Bruno Finck), va anar durant molt de temps director artístic del Festival d'Anjou (1985-2001), a més de creador i director artístic del Festival de Ramatuelle a partir de 1985.
El 2000 i 2004 va escriure dos llibres autobiogràfics que van ser un èxit editorial: Le Ruisseau des singes (éd. Robert Laffont), en el qual evocava la seva infantesa a Chambellay) i J’ai oublié de vous dire (XO éditions). El 2006, després de viatjar al seu país natal, publicà Mon Algérie (Timée éditions). A més, va escriure les antologies Les Pensées les plus drôles des acteurs i Les Répliques les plus drôles du théâtre de boulevard (Le Cherche-Midi).
Personalitat del Tout-Paris, va intervenir també en nombrosos programes radiofònics i televisius, entre ells Les Grosses Têtes, de Philippe Bouvard, a RTL (ràdio francesa).
La seva amistat amb els artistes va fer que assistís a nombrosos enterraments de famosos, fins al punt que el seu amic Thierry Le Luron li va sobrenomenar « la Mère Lachaise » (en referència al cèlebre Cementiri del Père-Lachaise i a la seva homosexualitat).
A partir dels anys 1970 va ser el confident de grans estrelles com Arletty o Jean Gabin, adquirint un saber enciclopèdic sobre el món de l'espectacle, que no va tenir temps de transcriure en forma de llibre. Així i tot, entre 2000 i 2007 va publicar una gran part dels seus coneixements i anècdotes en publicacions de caràcter autobiogràfic (entre elles Le ruisseau des singes el 2000).
Últims anys
[modifica]Brialy va rodar el seu últim telefilm en 2006, Monsieur Max, de Gabriel Aghion. Uns dies abans de morir va estar a Cannes en ocasió dels 60 anys del festival de cinema de la ciutat, participant en el programa de Philippe Bouvard, Les Grosses Têtes.
Entre 2006 i 2007 va donar suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a la presidència de la República, assistint a nombrosos mítings del polític. Nicolas Sarkozy va ser elegit president pocs dies abans de la mort de l'actor, al funeral del qual va assistir personalment.
Jean-Claude Brialy va morir a Monthyon, França, el 30 de maig de 2007 a causa d'un càncer de mandíbula, no havent donat a conèixer la seva malaltia a ningú, ni tan sols als seus afins. El seu funeral es va celebrar a l'Església Saint-Louis-en-l'Île el 4 de juny de 2007, assistint a la mateixa nombroses celebritats. Va ser enterrat al Cementiri de Montmartre, just al costat de la cèlebre Marie Duplessis.
Vida privada
[modifica]La seva homosexualitat, llarg temps ocultada al seu pare i al món del cinema, va ser reivindicada després d'aparèixer en 2000 la seva autobiografia Le Ruisseau des singes.[5] DVa declarar a la revista Têtu al maig de 2005 que al principi de la seva carrera era tabú. El 1994, Jean-Claude Brialy va participar en el doblatge del film Les aventures de Priscilla, que tracta sobre un tema homosexual, donant veu a l'actor Terence Stamp.
Oposat al matrimoni entre persones del mateix sexe, però favorable a un Pacte civil de solidarité millorat, Brialy va estar també involucrat en la lluita contra el VIH/sida, destacant la seva col·laboració amb Line Renaud, i treballant com a portaveu de Sidaction.
En 2013, Bruno Finck, el seu últim company i el seu hereu, va subhastar el contingut de l'apartament de la Île Saint-Louis que compartia amb l'actor.[6] La vila de Meaux va rebre com a llegat la seva propietat en Monthyon i la seva col·lecció d'objectes.[7]
Teatre
[modifica]Actor
[modifica]- 1958: Les portes claquent, de Michel Fermaud, escenografia de Christian-Gérard, Théâtre Daunou
- 1962: Un dimanche à New-York, de Norman Krasna, escenografia de Jacques Sereys, Théâtre du Palais-Royal
- 1965: Madame Princesse, de Félicien Marceau, escenografia del autor, Théâtre du Gymnase Marie-Bell
- 1966: Madame Princesse, de Félicien Marceau, escenografia del autor, Théâtre des Célestins
- 1968-1970: La Puce à l'oreille, de Georges Feydeau, escenografia de Jacques Charon, Théâtre Marigny, Théâtre du Palais-Royal i Théâtre des Célestins
- 1971: Le Ciel de lit, de Jan de Hartog, escenografia de Jacques Charon, Théâtre du Palais-Royal
- 1974: L'Hôtel du libre échange, de Georges Feydeau, Théâtre Marigny
- 1977: Si t'es beau, t'es con, de Françoise Dorin, escenografia de Jacques Rosny, Théâtre Hébertot
- 1980: Madame est sortie, de Pascal Jardin, escenografia de Pierre Boutron, Théâtre des Champs-Élysées
- 1984: Désiré, de Sacha Guitry, escenografia de Jean-Claude Brialy, Théâtre Édouard VII
- 1986: Le Nègre, de Didier van Cauwelaert, escenografia de Pierre Boutron, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1989: L'Illusionniste, de Sacha Guitry, escenografia de Jean-Luc Moreau, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1992: La Jalousie, de Sacha Guitry, escenografia de Jean-Claude Brialy, Théâtre des Bouffes-Parisiens, Théâtre du Gymnase (Marsella), Théâtre des Célestins i Festival de Ramatuelle
- 1994: Show bis, de Neil Simon, escenografia de Georges Wilson, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1996: Monsieur de Saint-Futile, de Françoise Dorin, escenografia de Jean-Luc Moreau, Théâtre des Bouffes-Parisiens i gira
- 1999: Mon père avait raison, de Sacha Guitry, escenografia de Jean-Claude Brialy, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 2002: Poste restante, de Noël Coward, escenografia de Daniel Roussel, Théâtre du Palais-Royal
- 2005: J'ai oublié de vous dire, de Jean-Claude Brialy, Théâtre des Bouffes-Parisiens, Festival d'Anjou i gira
Director
[modifica]- 1979: La Fugue, de Francis Lacombrade i Bernard Broca, música de Alexis Weissenberg, Teatrr de la Porte Saint-Martin
- 1984: Désiré, de Sacha Guitry, Théâtre Édouard VII
- 1992: La Jalousie, de Sacha Guitry, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1992 : La Puce à l'oreille, de Georges Feydeau, Théâtre de la Michodière
- 1994: Le Bal des voleurs, de Jean Anouilh, Festival d'Anjou
- 1994 : La Source bleue, de Pierre Laville, Théâtre Daunou
- 1996: L'Invitation au château, de Jean Anouilh
- 1999: Mon père avait raison, de Sacha Guitry, Théâtre des Bouffes-Parisiens
- 1999 : Le Sexe faible, de Édouard Bourdet
- 2000: Les Parents Terribles, de Jean Cocteau
Filmografia
[modifica]Actor
[modifica]Cinema
[modifica]- 1954: Chiffonard et Bon Aloi, de Pierre Lhomme
- 1954 : Paris, mon copain, de Pierre Lhomme
- 1956: Les Mauvaises Rencontres, de Alexandre Astruc
- 1956 : Notre-Dame de Paris, de Jean Delannoy
- 1956 : Elena et les Hommes, de Jean Renoir
- 1956 : Le Coup du berger, de Jacques Rivette
- 1956 : La Sonate à Kreutzer, de Éric Rohmer
- 1956 : Tous les garçons s'appellent Patrick, de Jean-Luc Godard
- 1956 : Les Surmenés, de Jacques Doniol-Valcroze
- 1957: Une histoire d'eau, de Jean-Luc Godard i François Truffaut
- 1957 : L'Ami de la famille, de Jack Pinoteau
- 1957 : Tous peuvent me tuer, de Henri Decoin
- 1957 : Méfiez-vous fillettes, de Yves Allégret
- 1957 : Amour de poche, de Pierre Kast
- 1957 : Le Triporteur, de Jack Pinoteau
- 1957 : Ascenseur pour l'échafaud, de Louis Malle
- 1957 : Cargaison blanche, de Georges Lacombe
- 1958: L'École des cocottes, de Jacqueline Audry
- 1958 : Et ta sœur, de Maurice Delbez
- 1958 : Christine, de Pierre Gaspard-Huit
- 1958 : Paris nous appartient, de Jacques Rivette
- 1958 : Les Amants, de Louis Malle
- 1958 : Le Beau Serge, de Claude Chabrol
- 1959: Les Garçons, de Mauro Bolognini
- 1959 : Les Cousins, de Claude Chabrol
- 1959 : Les Quatre Cents Coups, de François Truffaut
- 1959 : Le Chemin des écoliers, de Michel Boisrond
- 1959 : Les Yeux de l'amour, de Denys de La Patellière
- 1960: Le Bel Âge, de Pierre Kast
- 1960 : Le Gigolo, de Jacques Deray
- 1961: Les Godelureaux, de Claude Chabrol
- 1961 : Adieu Philippine, de Jacques Rozier
- 1961 : Les lions sont lâchés, de Henri Verneuil'
- 1961 : Les Amours célèbres, de Michel Boisrond, esquetx Agnès Bernauer
- 1961 : Une femme est une femme, de Jean-Luc Godard
- 1961 : Le Puits aux trois vérités, de François Villiers
- 1961 : Les Petits Matins, de Jacqueline Audry
- 1961 : Aimez-vous Brahms…?, d'Anatole Litvak
- 1962: L'Éducation sentimentale, de Alexandre Astruc
- 1962 : Les Sept Péchés capitaux, esquetx L'Avarice, de Claude Chabrol
- 1962 : Les Veinards, esquetx Le Gros Lot, de Jack Pinoteau
- 1962 : Carambolages, de Marcel Bluwal
- 1962 : Arsène Lupin contre Arsène Lupin, d'Édouard Molinaro
- 1962 : El diable i els Deu Manaments (Le Diable et les Dix Commandements), esquetx Bien d'autrui ne prendras, de Julien Duvivier
- 1962 : La Chambre ardente, de Julien Duvivier
- 1962 : Cleo de 5 a 7, de Agnès Varda
- 1962 : La banda Casaroli, de Florestano Vancini
- 1962 : Vie privée, de Louis Malle
- 1962 : Tire-au-flanc, de Claude de Givray i François Truffaut
- 1962 : Vanina Vanini, de Roberto Rossellini
- 1963: Le Glaive et la Balance, d'André Cayatte
- 1964: La Bonne Soupe, de Robert Thomas
- 1964 : La Ronde, de Roger Vadim
- 1964 : Un monsieur de compagnie, de Philippe de Broca
- 1964 : La Chasse à l'homme, de Édouard Molinaro
- 1964 : Château en Suède, de Roger Vadim
- 1964 : Tonio Kruger, de Rolf Thiele
- 1964 : Comment épouser un premier ministre, de Michel Boisrond
- 1964 : L'Amour à la chaîne, de Claude de Givray
- 1964 : La Bonne Occase, de Michel Drach
- 1965: L'Amour à la mer, de Guy Gilles
- 1965 : Cent briques et des tuiles, de Pierre Grimblat
- 1965 : La Mandragore, de Alberto Lattuada
- 1965 : Je la connaissais bien, d'Antonio Pietrangeli
- 1965 : Les Siffleurs, de Eino Ruutsabo
- 1966: Le Roi de Cœur, de Philippe de Broca
- 1966 : I nostri mariti, esquetx Il marito di Olga, de Luigi Zampa
- 1966 : Un home de més, de Costa-Gavras
- 1967: Le Plus Vieux Métier du monde, esquetx Mademoiselle Mimi, de Philippe de Broca
- 1967 : Lamiel de Jean Aurel
- 1967 : La núvia vestia de negre, de François Truffaut
- 1967 : Au diable les anges, de Lucio Fulci
- 1968: Caroline chérie, de Denys de La Patellière
- 1968 : Manon 70, de Jean Aurel
- 1969: Le Bal du comte d'Orgel, de Marc Allégret
- 1969 : Tout peut arriver, de Philippe Labro
- 1969 : Le Genou de Claire, de Éric Rohmer
- 1970: Côté cour, côté jardin, de Guy Gilles
- 1971: Une saison en enfer, de Nelo Risi
- 1971 : Cose di Cosa Nostra, de Stefano Vanzina
- 1972: Un meurtre est un meurtre, d'Étienne Périer
- 1973 : Un amour de pluie, de Jean-Claude Brialy – también guionista
- 1973 : L'Oiseau rare, de Jean-Claude Brialy – también guionista
- 1974: Comme un pot de fraises, de Jean Aurel
- 1974 : El fantasma de la libertad, de Luis Buñuel
- 1975: Barry Lyndon, de Stanley Kubrick
- 1975 : Un animal doué de déraison, de Pierre Kast
- 1975 : Catherine et Compagnie, de Michel Boisrond
- 1975 : Les Onze Mille Verges, de Éric Lipmann
- 1975 : Dreyfus ou l'Intolérable Vérité, de Jean Chérasse
- 1976: El jutge i l'assassí, de Bertrand Tavernier
- 1976 : Les Œufs brouillés, de Joël Santoni
- 1976 : L'Année sainte, de Jean Girault
- 1976 : Barocco, d'André Téchiné
- 1977: Le Point de mire, de Jean-Claude Tramont
- 1977 : Julie pot de colle, de Philippe de Broca
- 1977 : L'Imprécateur, de Jean-Louis Bertuccelli
- 1977 : Enquête à l'italienne, de Steno
- 1977 : Pour Clémence, de Charles Brabant
- 1978: Robert et Robert, de Claude Lelouch
- 1978 : La Chanson de Roland, de Frank Cassenti
- 1979: Le Maître-nageur, de Jean-Louis Trintignant
- 1979 : Les Plus Grands Moments d'Hollywood, de Edward Shaw
- 1979 : Bobo Jacco, de Albert Bal
- 1979 : Cinématon, de Gérard Courant
- 1980: L'Œil du maître, de Stéphane Kurc
- 1980 : Bobo la tête, de Gilles Katz
- 1980 : La Banquière, de Francis Girod
- 1981: Les Uns et les Autres, de Claude Lelouch
- 1982: La Nuit de Varennes, de Ettore Scola
- 1982 : Notre-Dame de la Croisette, de Daniel Schmid
- 1982 : La Fille de Trieste, de Pasquale Festa Campanile
- 1982 : Édith et Marcel, de Claude Lelouch
- 1982 : Mortelle Randonnée, de Claude Miller
- 1983: La Crime, de Philippe Labro
- 1983 : Le Démon dans l'île, de Francis Leroi
- 1983 : Cap Canaille, de Juliet Berto i Jean-Henri Roger
- 1983 : Sarah, de Maurice Dugowson
- 1983 : Stella, de Laurent Heynemann
- 1983 : Papy fait de la résistance, de Jean-Marie Poiré
- 1984: Pinot simple flic, de Gérard Jugnot
- 1984 : Le téléphone sonne toujours deux fois, de Jean-Pierre Vergne
- 1985: Tueur de fous, de Guillaume Perotte
- 1985 : Le Mariage du siècle, de Philippe Galland
- 1985 : Le Quatrième Pouvoir, de Serge Leroy
- 1985 : L'Effrontée, de Claude Miller
- 1985 : Inspecteur Lavardin, de Claude Chabrol
- 1986: Le Débutant, de Daniel Janneau
- 1986 : Hypothèse d'un soir, de Marie-Christine Fieni
- 1986 : Grand Guignol, de Jean Marbœuf
- 1986 : Suivez mon regard, de Jean Curtelin
- 1987: Le Moustachu, de Dominique Chaussois
- 1987 : Lévy et Goliath, de Gérard Oury
- 1987 : Un homme et une femme : Vingt ans déjà, de Claude Lelouch
- 1987 : Maladie d'amour, de Jacques Deray
- 1987 : Les Innocents, d'Andr� T�chin�
- 1987 : Maschenka, de Jean de Goldschmidt
- 1988: Au bonheur des chiens, de Duccio Tessari
- 1989: Com�die d'�t�, de Daniel Vigne
- 1989 : Ripoux contre ripoux, de Claude Zidi
- 1990: S'en fout la mort, de Claire Denis
- 1990 : Faux et usage de faux, de Laurent Heynemann
- 1991: Ao�t, de Henri Herr�
- 1992: Tous les gar�ons, de �tienne Faure
- 1993: La reina Margot, de Patrice Ch�reau
- 1993 : Monsieur Dior, de Frank Maubert i Mathias Ledoux
- 1994: El monstre, de Roberto Benigni
- 1994 : Une femme fran�aise, de R�gis Wargnier
- 1994 : Sacha Guitry et ses femmes, de Pierre Philippe
- 1995: Les Cent et Une Nuits de Simon Cin�ma, de Agn�s Varda
- 1995 : Beaumarchais, l'insolent, de �douard Molinaro
- 1995 : Les Caprices d'un fleuve, de Bernard Giraudeau
- 1996: Le Fils de Gascogne, de Pascal Aubier
- 1996 : Portraits chinois, de Martine Dugowson
- 1998: Kennedy et moi, de Sam Karmann
- 1999: L'Homme de ma vie, de St�phane Kurc
- 1999 : Les Acteurs, de Bertrand Blier
- 1999 : Lettre � mon fr�re Guy Gilles, cin�aste trop t�t disparu, de Luc Bernard
- 2000: Hommage � Alfred Lepetit, de Jean Rousselot
- 2000 : In extremis, d'�tienne Faure
- 2001: Compet�ncia deslleial, d'Ettore Scola
- 2001 : C'est le bouquet !, de Jeanne Labrune
- 2001 : Les filles, personne s'en m�fie, de Charlotte Silvera
- 2001 : South Kensington, de Carlo Vanzina
- 2002: La Demi-Mondaine amoureuse, de Didier Dessapt
- 2003: Les Clefs de bagnole, de Laurent Baffie
- 2003 : Aimez-moi les uns les autres
- 2004: People, de Fabien Onteniente
- 2004 : Quoi ? L'�ternit�, de �tienne Faure
- 2004 : Quartier VIP, de Laurent Firode
- 2006: Mon dernier r�le, d'Olivier Ayache-Vidal
- 2007: Vous �tes de la police ?, de Romuald Beugnon
Televisi�
[modifica]- 1960: Les Parents terribles, de Jean-Paul Carr�re
- 1962: Ch�ri, de Fran�ois Chatel
- 1966: Anna, de Pierre Koralnik
- 1966 : Carosello - All'ultimo sorso, de Mario Fattori i Edo Cacciari
- 1972: Dans les jardins de Franc-Nohain, de Alain Frey
- 1974: La Peur des coups, de Jeannette Hubert
- 1977: Dancing Star, de Jacques Brialy
- 1980: Ars�ne Lupin joue et perd, de Alexandre Astruc
- 1982: Cam�ra une premi�re, episodi L'Accompagnateur, de Pierre Boutron
- 1982 : Mozart, de Marcel Bluwal
- 1983: Quelques hommes de bonne volont�, de Fran�ois Villiers
- 1983 : P�re No�l et fils, d'Andr� Fl�d�rick
- 1984: D�sir�, de Dominique Giuliani
- 1984 : Die Sch�ne Wilhelmine, de Rolf Von Sydow
- 1984 : Ces chers disparus : Fran�oise Dorl�ac, de Denis Derrien
- 1985: L'Herbe rouge, de Pierre Kast
- 1985 : Vivement Truffaut / Hommage � Truffaut, de Claude de Givray
- 1988: Fran�ois Truffaut : Correspondance � une voix, de Mich�le Reiser
- 1989: Les Deux Virus, de Bruno Gantillon
- 1989 : Le N�gre, de Yves-Andr� Hubert
- 1989 : Le Clochard, de St�phane Bertin i Boramy Tioulong
- 1990: Ne m'oubliez pas : Hommage � Bernard Blier, de Mathias Ledoux
- 1990 : C'est quoi, ce petit boulot ?, de Michel Berny i Gian Luigi Polidoro
- 1990 : Ferbac
- 1990 : Mariage mortel, de Marc Rivi�re
- 1991: Les Bains de jouvence, de Marc Rivi�re
- 1991 : P�ch� de jeunesse, de Bruno Gantillon
- 1991 : L'Illusionniste, de Michel Treguer
- 1991 : �chec et mat, de Jos�-Maria Sanchez Silva
- 1991 : Lucas, de Nadine Trintignant
- 1993: Le Mal des ardents, de Roland Verhavert
- 1993 : Carnaval des ténèbres, de Sylvain Madigan
- 1993 : Le Festin de miséricorde, de Christian Faure
- 1993 : Sandra, princesse rebelle, de Didier Albert
- 1994: La Jalousie, de Patrick Bureau
- 1996: Belmondo le magnifique, de Patrick Chammings
- 1997: Les Héritiers, de Josée Dayan
- 1997 : La Grande Béké, de Alain Maline
- 1997 : Cannes… les quatre cents coups, de Gilles Nadeau
- 1997 : Le Comte de Monte-Cristo, de Josée Dayan
- 1997 : Les Jolies Colonies de vacances, de Stéphane Kurc
- 1998: Ils sont tous nos enfants / Élisabeth, de Pasquale Squitieri
- 1999: Barbara, je chante ma vie, de Philippe Kohly
- 2000: La Bicyclette bleue, de Thierry Binisti
- 2001: Les Filles à papa, de Marc Rivière
- 2001 : Nadia Coupeau, dite Nana, de Édouard Molinaro
- 2002: Le hasard fait bien les choses, de Lorenzo Gabriele
- 2002 : On ne choisit pas sa famille, de François Luciani
- 2004: Président Ferrare : L'Affaire Valéra, de Alain Nahum
- 2004 : Président Ferrare : L'Affaire Denise Chabrier, de Alain Nahum
- 2004 : Le Plus Bel Homme du monde, de Serge Khalfon
- 2005: Les Rois maudits, de Josée Dayan
- 2006: Président Ferrare : L'Affaire Gilles d'Aubert, de Alain Nahum
- 2006 : Monsieur Max, de Gabriel Aghion
Director
[modifica]Cinema
[modifica]- 1971: Églantine - també guionista
- 1973: Les Volets clos
- 1973 : L'Oiseau rare – també guionista
- 1974: Un amour de pluie - també guionista
- 1983: Un bon petit diable – també guionista amb Didier Decoin
Televisió
[modifica]- 1979: La Nuit de l'été
- 1979 : Les Malheurs de Sophie
- 1981: Cinq-Mars – també guionista
- 1995: Vacances bourgeoises
- 1995 : Il ne faut jurer de rien
- 1997: Georges Dandin
- 1998 : La Dame aux Camélias – també guionista
- 2003: Les Parents terribles
Bibliografia
[modifica]- Le Ruisseau des singes, Robert Laffont, París, 2000
- J’ai oublié de vous dire, XO éditions, París, 2004
- Mon Algérie, Timée éditions, 2006
- Les Pensées les plus drôles des acteurs, Le Cherche midi, 2006
- Les Répliques les plus drôles du théâtre de boulevard, Le Cherche midi, 2007
Referències
[modifica]- ↑ Los fuertes lazos familiares de Jean-Claude Brialy con Issoire
- ↑ Robert Laffont. Le ruisseau des singes. Autobiographie, 2011, p. 17. ISBN 9782221118351.
- ↑ Laurent Delahousse, Un jour, un destin: « Jean-Claude Brialy, l'homme qui voulait tant être aimé », documental emès per France 2 el 28 de setembre de 2014
- ↑ Jean-Claude Brialy, Le Ruisseau des singes, éditions Robert Laffont, París, 2000
- ↑ Nouveau monde. L'homosexualité dans le cinéma français, 2007, p. 113.
- ↑ Pauline Simons. «Les souvenirs de Jean-Claude Brialy aux enchères», 16-01-2013.
- ↑ «La collection de Jean-Claude Brialy estimée à 305 000 €», 12-03-2013.