Vés al contingut

Justícia feta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
 
(28 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula pel·lícula
{{Infotaula pel·lícula
|imatge= Justice_is_done_poster.jpg
| imatge= Justice_is_done_poster.jpg
| català = {{sí}}
| títol = Justícia feta
| títol original = Justice est faite
| direcció = André Cayatte
| producció= [[Robert Dorfmann]]
| productora = Silver Films
| distribució= Pathé Consortium Cinéma
| música = [[Raymond Legrand]]
| fotografia = Jean-Serge Bourgoin
| muntatge = Christian Gaudin
| direcció artística = Jacques Colombier, ajudat de Roland Guisgand
| so = Antoine Archimbaud
|maquillatge=Ulysse, A. Marcus, Lola Janvier
| país= França
| gènere = Drama
| duració = 105 minuts
| estrena = 1950
| rati imdb = 7.1
| rati filmaffinity =
| imdb = 0042625
| filmaffinity = 997352
}}
}}
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis | llengua = català| consulta = }} </ref>
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis}}</ref>


== Argument ==
== Argument ==
En el procés d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutanàsia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un càncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'anàlisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tendències secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per interès personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la França de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel·lícula ensenya la fal·libilitat del jurat i per tant de la Justícia i la incertesa quant a les circumstàncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=| títol=Justice est faite |url=/proxy/http://movies.nytimes.com/movie/review?res=950CE6D71F3AE53ABC4B53DFB5668388649EDE|editor=''The New York Times'' }}</ref>
En el procés d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutanàsia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un càncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'anàlisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tendències secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per interès personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la França de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel·lícula ensenya la fal·libilitat del jurat i per tant de la Justícia i la incertesa quant a les circumstàncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.<ref>{{ref-web| títol=Justice est faite |url=/proxy/http://movies.nytimes.com/movie/review?res=950CE6D71F3AE53ABC4B53DFB5668388649EDE|editor=''The New York Times''}}</ref>


== Al voltant de la pel·lícula ==
== Al voltant de la pel·lícula ==
El guió ha estat novel·litzat per [[Jean Meckert]] amb el mateix títol.
El guió ha estat novel·litzat per [[Jean Meckert]] amb el mateix títol.


== Repartiment==
== Repartiment ==
* [[Noël Roquevert]]: Théodore Andrieux, comandant jubilat, El sisè jurat
* [[Noël Roquevert]]: Théodore Andrieux, comandant jubilat, El sisè jurat
* [[Valentine Tessier]]: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat
* [[Valentine Tessier]]: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat
Línia 39: Línia 20:
* [[Marcel Pérès]]: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat
* [[Marcel Pérès]]: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat
* [[Nane Germon]]: Marie Malingré, la dona d'Evariste
* [[Nane Germon]]: Marie Malingré, la dona d'Evariste
* [[Juliette Faber]]: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat
* [[Juliette Faber]]: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat
* [[Jacques Castelot]]: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat
* [[Jacques Castelot]]: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat
* [[Dita Parlo]]: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
* [[Dita Parlo]]: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
* [[Marguerite Garcya]]: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat
* [[Marguerite Garcya]]: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat
* [[Michel Auclair]]: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa
* [[Michel Auclair]]: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa
* [[Jean Debucourt]]: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
* [[Jean Debucourt]]: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
* [[Léonce Corne]]: L'uixer del tribunal
* [[Léonce Corne]]: L'uixer del tribunal
* [[Marcel Mouloudji]]: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
* [[Marcel Mouloudji]]: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
* [[Jean d'Yd]]: El superior de l'escola religiosa
* [[Jean d'Yd]]: El superior de l'escola religiosa
* [[Jean Vilar]]: El capellà
* [[Jean Vilar]]: El capellà
Línia 78: Línia 59:
* [[Maurice Schutz]]: El vell
* [[Maurice Schutz]]: El vell
* [[Nicolas Amato]]: Un jurat recusat
* [[Nicolas Amato]]: Un jurat recusat
* [[André Numès Fils]]: El secretari de la policia
* [[André Numès Fils]]: El secretari de la policia
* [[Emile Genevois]]: Un altre criat del "Roi Soleil"
* [[Emile Genevois]]: Un altre criat del "Roi Soleil"
* [[Pierre Morin]]: L'advocat de la defensa
* [[Pierre Morin]]: L'advocat de la defensa
Línia 102: Línia 83:
* [[Albert Malbert]]
* [[Albert Malbert]]


== Premis ==
== Premis ==
* [[Lleó d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] 1950.
* [[Lleó d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] 1950.
* [[Ós d'or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] 1951 pel millor film de crims o avntures per André Cayatte
* [[Os d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] 1951 pel millor film de crims o aventures per André Cayatte
* [[Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1952|Medalla del CEC de 1952]] a la millor pel·lícula estrangera.<ref>{{cita web|título=Premios del CEC a la producción española de 1952|url=/proxy/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1952.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|fechaacceso=9 de diciembre de 2015}}</ref>
* [[Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1952|Medalla del CEC de 1952]] a la millor pel·lícula estrangera.<ref>{{ref-web|títol=Premios del CEC a la producción española de 1952|url=/proxy/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1952.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|consulta=9 de desembre de 2015|arxiuurl=/proxy/https://web.archive.org/web/20200801224423/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1952.htm|arxiudata=2020-08-01}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}


{{Lleó d'Or}}
== Enllaços externs ==
{{Os d'Or}}
* {{imdb títol| id=0042625}}
{{NYFCCA millor peli estrangera}}
* {{filmaffinity|id=997352}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Justicia Feta}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Justicia Feta}}
[[Categoria:Pel·lícules de França de la dècada del 1950]]
[[Categoria:Pel·lícules de França de la dècada del 1950]]
[[Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre]]
[[Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre]]
[[Categoria:Pel·lícules del 1950 doblades al català]]
[[Categoria:Pel·lícules del 1950 doblades al català]]
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Os d'Or]]
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores del Lleó d'Or]]

Revisió de 14:04, 30 set 2023

Infotaula de pel·lículaJustícia feta
Justice est faite Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAndré Cayatte Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Michel Auclair
Jacques Castelot
Marcel P�r�s
Valentine Tessier
Dita Parlo
Jean Vilar
Pierre Fresnay
Albert Malbert
Albert Michel
Andr� Num�s Fils
Annette Poivre
Anouk Ferjac
Antoine Balp�tr�
Camille Gu�rini
C�cile Didier
Claude Nicot
Claude Nollier
Colette R�gis
Dominique Marcas
�mile Drain
�mile Genevois
Fernand Gilbert
Fr�d�ric Mariotti
Genevi�ve Morel
Georges Demas
Gustave Gallet
Henri Coutet
Jacky Blanchot
Jean d'Yd
Jean Debucourt
Jean Morel
Jean Sylvain
Jean-Pierre Grenier
Jimmy Perrys
Juliette Faber
L�once Corne
Louis Saint�ve
Lucien Guervil
Madeleine G�r�me
Madeleine Suffel
Marcel Mouloudji
Marcel P�r�s
Marcel Rouz�
Marcelle Hainia
Marie-Louise Godard
Maryse Paillet
Maurice Marceau
Maurice Schutz
Nane Germon
Nicolas Amato
Nina Myral
No�l Roquevert
Paul Faivre
Paul Frankeur
Pierre Morin
Raymond Bussi�res
Ren� Pascal
Ren�e Gard�s
Robert Moor
Robert Rollis
Roger Vincent Modifica el valor a Wikidata
Producci�Robert Dorfmann Modifica el valor a Wikidata
Gui�Andr� Cayatte i Charles Spaak Modifica el valor a Wikidata
M�sicaRaymond Legrand Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Bourgoin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChristian Gaudin Modifica el valor a Wikidata
Distribu�dorLux Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Pa�s d'origenFran�a Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfranc�s Modifica el valor a Wikidata
Versi� en catal�S� S�
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripci�
G�neredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lle� d'Or (1950)
Os d'Or (1951) Modifica el valor a Wikidata


IMDB: tt0042625 The Movie Database: 67731 Filmaffinity: 997352 Allocine: 5275 cap valor Allmovie: v145107 TCM: 510191 Modifica els identificadors a Wikidata

Just�cia feta (original: Justice est faite ) �s una pel�l�cula francesa dirigida per Andr� Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal�libilitat del sistema jur�dic franc�s. Ha estat doblada al catal�.[1]

Argument

[modifica]

En el proc�s d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutan�sia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un c�ncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'an�lisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tend�ncies secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per inter�s personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la Fran�a de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel�l�cula ensenya la fal�libilitat del jurat i per tant de la Just�cia i la incertesa quant a les circumst�ncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]

Al voltant de la pel�l�cula

[modifica]

El gui� ha estat novel�litzat per Jean Meckert amb el mateix t�tol.

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat. 
  2. ↑ «Justice est faite». The New York Times.
  3. ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 9 desembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Justícia_feta&oldid=32516963»