Justícia feta: diferència entre les revisions
m eliminant plantilla Filmaffinity ara redundant |
m →Premis |
||
(22 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula pel·lícula |
{{Infotaula pel·lícula |
||
|imatge= Justice_is_done_poster.jpg |
| imatge= Justice_is_done_poster.jpg |
||
| català = {{sí}} |
|||
| títol = Justícia feta |
|||
| títol original = Justice est faite |
|||
| direcció = André Cayatte |
|||
| producció= [[Robert Dorfmann]] |
|||
| productora = Silver Films |
|||
| distribució= Pathé Consortium Cinéma |
|||
| música = [[Raymond Legrand]] |
|||
| fotografia = Jean-Serge Bourgoin |
|||
| muntatge = Christian Gaudin |
|||
| direcció artística = Jacques Colombier, ajudat de Roland Guisgand |
|||
| so = Antoine Archimbaud |
|||
|maquillatge=Ulysse, A. Marcus, Lola Janvier |
|||
| país= França |
|||
| gènere = Drama |
|||
| duració = 105 minuts |
|||
| estrena = 1950 |
|||
| rati imdb = 7.1 |
|||
| filmaffinity = 997352 |
|||
}} |
}} |
||
''''' |
''''' Justícia feta ''''' (original: ''Justice est faite '') és una pel·lícula francesa dirigida per [[André Cayatte]], estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal·libilitat del sistema jurídic francès. Ha estat doblada al català.<ref>{{citar ref | títol =Justícia feta | editor =esadir.cat | url =/proxy/http://esadir.cat/filmoteca/Justicia_feta?searchterm=Just%EDcia%20feta%20&Criteri=Pelis}}</ref> |
||
== Argument == |
== Argument == |
||
En el procés d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutanàsia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un càncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'anàlisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tendències secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per interès personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la França de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel·lícula ensenya la fal·libilitat del jurat i per tant de la Justícia i la incertesa quant a les circumstàncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.<ref>{{ref-web |
En el procés d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutanàsia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un càncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'anàlisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tendències secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per interès personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la França de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel·lícula ensenya la fal·libilitat del jurat i per tant de la Justícia i la incertesa quant a les circumstàncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.<ref>{{ref-web| títol=Justice est faite |url=/proxy/http://movies.nytimes.com/movie/review?res=950CE6D71F3AE53ABC4B53DFB5668388649EDE|editor=''The New York Times''}}</ref> |
||
== Al voltant de la pel·lícula == |
== Al voltant de la pel·lícula == |
||
El guió ha estat novel·litzat per [[Jean Meckert]] amb el mateix títol. |
El guió ha estat novel·litzat per [[Jean Meckert]] amb el mateix títol. |
||
== Repartiment== |
== Repartiment == |
||
* [[Noël Roquevert]]: Théodore Andrieux, comandant jubilat, El sisè jurat |
* [[Noël Roquevert]]: Théodore Andrieux, comandant jubilat, El sisè jurat |
||
* [[Valentine Tessier]]: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat |
* [[Valentine Tessier]]: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat |
||
Línia 37: | Línia 20: | ||
* [[Marcel Pérès]]: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat |
* [[Marcel Pérès]]: Evariste-Nicolas Malingré, agricultor, el segon jurat |
||
* [[Nane Germon]]: Marie Malingré, la dona d'Evariste |
* [[Nane Germon]]: Marie Malingré, la dona d'Evariste |
||
* [[Juliette Faber]]: Danièle Andrieux, Una filla del |
* [[Juliette Faber]]: Danièle Andrieux, Una filla del comandant jubilat |
||
* [[Jacques Castelot]]: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat |
* [[Jacques Castelot]]: Gilbert de Montesson, propietari eqüestre, el primer jurat |
||
* [[Dita Parlo]]: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert |
* [[Dita Parlo]]: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert |
||
* [[Marguerite Garcya]]: Amélie Andrieux, la dona del |
* [[Marguerite Garcya]]: Amélie Andrieux, la dona del comandant jubilat |
||
* [[Michel Auclair]]: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa |
* [[Michel Auclair]]: Serge Kramer, peintre décorateur, l'amant d'Elsa |
||
* [[Jean Debucourt]]: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat |
* [[Jean Debucourt]]: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat |
||
* [[Léonce Corne]]: L'uixer del tribunal |
* [[Léonce Corne]]: L'uixer del tribunal |
||
* [[Marcel Mouloudji]]: Amadeo, el mosso de la granja dels |
* [[Marcel Mouloudji]]: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré |
||
* [[Jean d'Yd]]: El superior de l'escola religiosa |
* [[Jean d'Yd]]: El superior de l'escola religiosa |
||
* [[Jean Vilar]]: El capellà |
* [[Jean Vilar]]: El capellà |
||
Línia 76: | Línia 59: | ||
* [[Maurice Schutz]]: El vell |
* [[Maurice Schutz]]: El vell |
||
* [[Nicolas Amato]]: Un jurat recusat |
* [[Nicolas Amato]]: Un jurat recusat |
||
* [[André Numès Fils]]: El secretari |
* [[André Numès Fils]]: El secretari de la policia |
||
* [[Emile Genevois]]: Un altre criat del "Roi Soleil" |
* [[Emile Genevois]]: Un altre criat del "Roi Soleil" |
||
* [[Pierre Morin]]: L'advocat de la defensa |
* [[Pierre Morin]]: L'advocat de la defensa |
||
Línia 100: | Línia 83: | ||
* [[Albert Malbert]] |
* [[Albert Malbert]] |
||
== Premis |
== Premis == |
||
* [[Lleó d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] 1950. |
* [[Lleó d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] 1950. |
||
* [[ |
* [[Os d'Or]] al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] 1951 pel millor film de crims o aventures per André Cayatte |
||
* [[Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1952|Medalla del CEC de 1952]] a la millor pel·lícula estrangera.<ref>{{ref-web|títol=Premios del CEC a la producción española de 1952|url=/proxy/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1952.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|consulta= |
* [[Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1952|Medalla del CEC de 1952]] a la millor pel·lícula estrangera.<ref>{{ref-web|títol=Premios del CEC a la producción española de 1952|url=/proxy/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1952.htm|obra=[[Círculo de Escritores Cinematográficos]]|consulta=9 de desembre de 2015|arxiuurl=/proxy/https://web.archive.org/web/20200801224423/http://www.cinecec.com/EDITOR/premios/palmares/1952.htm|arxiudata=2020-08-01}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
{{Lleó d'Or}} |
|||
== Enllaços externs == |
|||
{{Os d'Or}} |
|||
* {{imdb títol| id=0042625}} |
|||
{{NYFCCA millor peli estrangera}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Justicia Feta}} |
{{ORDENA:Justicia Feta}} |
||
[[Categoria:Pel·lícules de França de la dècada del 1950]] |
[[Categoria:Pel·lícules de França de la dècada del 1950]] |
||
[[Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre]] |
[[Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre]] |
||
[[Categoria:Pel·lícules del 1950 doblades al català]] |
[[Categoria:Pel·lícules del 1950 doblades al català]] |
||
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Os d'Or]] |
|||
[[Categoria:Pel·lícules guanyadores del Lleó d'Or]] |
Revisió de 14:04, 30 set 2023
Just�cia feta (original: Justice est faite ) �s una pel�l�cula francesa dirigida per Andr� Cayatte, estrenada el 1950. Aquest film mostra la fal�libilitat del sistema jur�dic franc�s. Ha estat doblada al catal�.[1]
Argument
[modifica]En el proc�s d'una jove, Elsa Lundestein, que havia practicat l'eutan�sia en la persona del seu amant - Maurice Vaudreamont, afectat per un c�ncer- s'assisteix al desmuntatge del mecanisme del jurat i a l'an�lisi del comportament dels jurats presoners de la seva vida personal, dels seus costums, de les seves tend�ncies secretes. El debat entre jurats consisteix a comprendre si Elsa ha matat el seu marit per posar fi al seu sofriment o si l'ha matat per inter�s personal, estant enamorada d'un altre home. Els jurats poden ser influenciats pels seus prejudicis a la Fran�a de 1950, poc xenofoba i un d'ells es mostra bastant tradicionalista. La pel�l�cula ensenya la fal�libilitat del jurat i per tant de la Just�cia i la incertesa quant a les circumst�ncies atenuants o agreujants d'un homicidi o d'un assassinat.[2]
Al voltant de la pel�l�cula
[modifica]El gui� ha estat novel�litzat per Jean Meckert amb el mateix t�tol.
Repartiment
[modifica]- No�l Roquevert: Th�odore Andrieux, comandant jubilat, El sis� jurat
- Valentine Tessier: Marceline Micoulin, antiquari, el quart jurat
- Claude Nollier: Elsa Lundenstein, directora farmac�utica, l'acusada
- Antoine Balp�tr�: El president del tribunal
- Raymond Bussi�res: F�lix Noblet, barman al "Roi Soleil", el cinqu� jurat
- Annette Poivre: Lucienne anomenada Lulu, la promesa de F�lix
- Marcel P�r�s: Evariste-Nicolas Malingr�, agricultor, el segon jurat
- Nane Germon: Marie Malingr�, la dona d'Evariste
- Juliette Faber: Dani�le Andrieux, Una filla del comandant jubilat
- Jacques Castelot: Gilbert de Montesson, propietari eq�estre, el primer jurat
- Dita Parlo: Elisabeth, l'expromesa de Gilbert
- Marguerite Garcya: Am�lie Andrieux, la dona del comandant jubilat
- Michel Auclair: Serge Kramer, peintre d�corateur, l'amant d'Elsa
- Jean Debucourt: Michel Caudron, comerciant, el setè jurat
- Léonce Corne: L'uixer del tribunal
- Marcel Mouloudji: Amadeo, el mosso de la granja dels Malingré
- Jean d'Yd: El superior de l'escola religiosa
- Jean Vilar: El capellà
- Robert Rollis: El mosso de l'hotel
- Camille Guérini: El representant de mobles
- Fernand Gilbert: Eloi Pichot, cultivator, un jurat de reserva
- Henri Coutet: Albert Blavette, un jurat de reserva
- Jean Sylvain: Un client del bar El "Roi Soleil"
- Marcelle Hainia: Angèle Popélier
- Cécile Didier: Mademoiselle Popélier
- Jean-Pierre Grenier: Jean-Luc Favier, impressor, el tercer jurat
- Elisabeth Hardy: Béatrice Flavier, la dona de Jean-Luc
- Geneviève Morel: Hortense, la minyona dels Flavier
- Agnès Delahaie: Nicole o "Yvonne" Vaudrémont, la germana de la victima
- Anouk Ferjac: Denise Jouvillon, la nova promesa de Gilbert
- Emile Drain: El Professor Dutoit
- Paul Frankeur: Mr Jouvillon, el pare de Denise
- Albert Michel: El gendarme
- Roger Vincent: Albert Lavette, el segon jurat suplent
- Frédéric Mariotti: Edouard Pichon, el primer jurat suplent
- Claude Nicot: Roland
- Paul Faivre: Monsieur Michaud,
- Robert Moor: El Professor Georges Limousin
- Gustave Gallet: Gaston, el pare de Lulu
- Lucien Pascal: L'advocat de Vaudrémont
- Madeleine Gérôme: Madame Michaud, l'amant del "Rei Sol"
- Nina Myral: La mare de Béatrice
- Marie-Louise Godard: Madame de Montesson, la mare de Gilbert
- Colette Régis: Hortense, la mare de Lulu
- Madeleine Suffel: La minyona dels Vaudrémont
- Maurice Schutz: El vell
- Nicolas Amato: Un jurat recusat
- André Numès Fils: El secretari de la policia
- Emile Genevois: Un altre criat del "Roi Soleil"
- Pierre Morin: L'advocat de la defensa
- Marcel Rouzé: El gendarme
- Louis Saintève: Un magistrat du tribunal
- Jimmy Perrys: Un gendarme
- Georges Demas: Un ballarí
- Jacky Blanchot: Un gendarme
- Pierre Fresnay: Només veu, al comentari final
- Lucien Guervil
- René Pascal
- Alain Raffaël
- Jean Claude Rameau
- Jean Morel
- Maurice Marceau
- Marcel Lestan
- Benoite Lab
- Françoise Hornez: Monique Andrieux
- Maryse Paillet: Juliette Sedan, una jurat recusada
- Dominique Marcas
- Renée Gardès
- Hennery
- Albert Malbert
Premis
[modifica]- Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia 1950.
- Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín 1951 pel millor film de crims o aventures per André Cayatte
- Medalla del CEC de 1952 a la millor pel·lícula estrangera.[3]
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Justícia feta. esadir.cat.
- ↑ «Justice est faite». The New York Times.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1952». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 9 desembre 2015].